Ramona, adéu de Montserrat Roig: estructura, punts de vista i anàlisi

Resum

Aquest comentari analitza la novel·la Ramona, adéu de Montserrat Roig, publicada el 1972. Explica la seva estructura per seqüències, els diferents punts de vista narratius i els trets comuns de les tres protagonistes. També descriu com es representa la ciutat de Barcelona en cadascuna de les èpoques que recorre l'obra.

Punts clau

Ramona, adéu és una novel·la de Montserrat Roig publicada el 1972 que recupera el personatge de Mundeta Jover.
L'obra no té capítols, sinó seqüències; la part central presenta tres seqüències de les tres dones: Jover (1894), Ventura (1931) i Claret (1969).
M. Ventura obre i tanca la novel·la amb un monòleg interior situat el 17 de març de 1938.
Les tres protagonistes són somiadores, busquen el veritable amor, tenen espais de felicitat clandestina i se senten soles.
Cada època presenta una Barcelona diferent: en expansió (Jover), en crisi per la Guerra Civil (Ventura) i grisa i decadent (Claret).
La novel·la combina monòleg interior, narrador omniscient i diari personal, i barreja discurs directe i indirecte.

Posa't a prova

Comentari de "Ramona, adéu"

Ramona, adéu és una novel·la escrita per Montserrat Roig i publicada el 1972. Aquesta obra recupera el personatge de Mundeta Jover, que ja havia aparegut en el recull de contes Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1971). També comparteix personatges amb dues novel·les posteriors: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).

Estructura

La novel·la no té capítols, sinó seqüències.

Estructura externa:

Monòleg interior de M. Ventura.
Part central: tres seqüències de les tres dones (Jover 1894, Ventura 1931, Claret 1969).

Estructura interna:

Hi ha seqüències en què les tres històries es barregen. La narració de M. Claret inclou la història de la seva mare i la seva àvia. La de M. Ventura completa la de la seva mare. Ramona dóna unitat a l'obra.

Punts de vista

M. Roig presenta la vida de tres dones, en el context de la ciutat de Barcelona, mentre transcorren fets històrics importants, des de 1894 fins als anys 70 del segle XX. Per aconseguir un resultat que l'acosti a la realitat, utilitza diferents punts de vista narratius.

M. Jover: Apareix a la novel·la a través dels escrits del seu diari personal, en primera persona del singular.
M. Ventura: És qui obre i tanca l'obra a través del monòleg interior que presenta les seves vivències el 17 de març de 1938. És presentada també a través d'un narrador omniscient en tercera persona.
M. Claret: Apareix a través d'un narrador omniscient en tercera persona.

Al mateix temps, uns personatges donen la visió que tenen dels altres, de manera que es rep la realitat en tota la seva complexitat. Barreja de discurs directe i indirecte.

Punts en comú de les tres dones

Són somiadores, busquen el veritable amor, tenen espais de felicitat clandestina i són dones que se senten molt soles. Són conscients de les limitacions que es deriven del fet de ser dona.

Espai

M.Jover: ens mostra, en les seves anotacions, la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. És una ciutat en expansió, que ha canviat de fesomia, viu el naixement de L'Eixample.
M.Ventura: viu en una ciutat en crisi, convulsionada pels esdeveniments polítics, en el drama de la Guerra Civil.
M.Claret: mostra una ciutat grisa i decadent. Una ciutat desordenada, anàrquica, amb deficiències de tot tipus, que menysprea els edificis d'interès artístic.

Preguntes freqüents

Quins punts de vista narratius utilitza Ramona, adéu?

M. Jover apareix a través del seu diari personal en primera persona. M. Ventura obre i tanca l'obra amb un monòleg interior i també és presentada per un narrador omniscient en tercera persona. M. Claret apareix a través d'un narrador omniscient en tercera persona.

Què tenen en comú les tres dones de la novel·la?

Són somiadores, busquen el veritable amor, tenen espais de felicitat clandestina i se senten molt soles. També són conscients de les limitacions que comporta ser dona.

Com es representa la ciutat de Barcelona en la novel·la?

Jover mostra una ciutat en expansió que viu el naixement de l'Eixample, Ventura una ciutat en crisi per la Guerra Civil i Claret una ciutat grisa, desordenada i decadent que menysprea els edificis d'interès artístic.