Raonament sobre l'existència de Déu segons St. Agustí, St. Anselm i St. Tomàs
Raonament sobre l'existència de Déu
Segons St. Agustí, Déu és el creador de tot. El seu raonament sobre l’existència de Déu es basa en afirmar que la raó pot ajudar a la fe, doncs aquesta té el poder de confirmar. El seu argument és creure per entendre, i entendre per creure.
Segons St. Anselm, la raó pot comprendre els dogmes de la fe. Això justifica l’argument ontològic de la fe i de Déu, sobre el qual afirma que és absolutament perfecte i el més gran que es pugui haver pensat.
Segons St. Tomàs, tot és mogut per quelcom que ho mou. Per a començar la cadena de motors hi ha d’haver un primer moviment, que el fa Déu.
5 vies: el moviment, la causa eficient, la contingència, els graus de bellesa i el disseny intel·ligent de l’univers.
El Déu aristotèlic és Acte Pur, el principi de tot moviment al qual s’adora per simple meravellositat, quelcom semblant al Déu de St. Tomàs. Un Déu és adorat per la seva perfecció (Aristotèlic) i l’altre per això i per haver creat la terra, la vida, i tot el que ens envolta, etc.
L’argument a priori és aquell que es realitza abans de tenir cap prova o experiència que pugui portar a un argument inductiu de caràcter a posteriori. L’argument a posteriori és un argument que es basa en quelcom ja ocorregut. St. Anselm té un pensament a priori de Déu i St. Agustí un pensament a posteriori de Déu. El nominalisme és la tendència i ideologia proposada per Guillem d’Ockham, segons la tesi del qual els conceptes filosòfics són noms amb els quals agrupem o ens referim als individus. Són conceptes abstractes creats per l’enteniment. La filosofia, no obstant, no pot conèixer l’ordre universal, segons el nominalisme, doncs la raó humana és limitada. La navalla d’Ockham es basa en demanar als humans que no multipliquin els ens sense necessitat. Una de les virtuts poden ser la singularitat. Els universals, segons Ockham, no existeixen. Només existeixen els singulars.
Cínics virtut: simplicitat màxima. Escèptic’s virtut: indiferència. Virtut epicuris: ataràxia. Estoic: impassibilitat, serenor i paciència.