El Realisme Literari: Costumisme, Realisme i Naturalisme
La Narrativa Realista
El realisme suposava un canvi de perspectiva en relació amb el romanticisme, ja que tractava de retratar objectivament, amb la major fidelitat possible, els ambients i els personatges. Destaquen el costumisme, el realisme i el naturalisme.
El Costumisme
Fou un moviment que tenia com a finalitat deixar constància de l’existència d’una geografia i uns personatges típics en un moment determinat de la història. Aquesta finalitat era una resposta a les transformacions que patia la societat amb la industrialització i el canvi de la vida rural a la vida urbana.
Hi havia narracions com el Dietari d'un capellà de sastre del baró de Maldà, o el teatre popular, amb peces com els entremesos i els sainets, i les publicacions de periodisme satíric.
Aquest gènere tenia un origen periodístic, ja que començà a publicar-se en revistes i periòdics, la majoria de caire humorístic i satíric, amb gran acceptació per part del públic lector. Destaquen publicacions com El Mole i El Sueco. No tenia un argument pròpiament dit, sinó que centrava tot el pes a retratar amb minuciositat escenes i personatges típics de la vida quotidiana que es repetien sovint, com ara el botiguer, el forner, el sereno… Amb el pas del temps, aquests quadres de costums periodístics van evolucionar cap a una narrativa costumista més culta, com és ara la revista La Renaixença.
El Realisme
Els realistes pretenien arribar a la realitat total i reflectir-la de la manera més objectiva possible, per tant, en les obres realistes podem trobar tots els aspectes de la vida: la bellesa i la lletjor, la bondat i la maldat, etc. Com que aquesta realitat que pretenien reflectir era del temps que els havia tocat viure, també són molt presents en les obres realistes la crítica social que es desprèn de tots els canvis socials i econòmics que la industrialització havia dut a terme.
El gènere més conreat pels realistes va ser la novel·la.
El Naturalisme
Té l'origen en la teoria del determinisme, que afirma que l'home no té llibertat ni voluntat pròpia per a canviar el destí.
La persona que més destaca és Zola. Feia novel·les basades en els passos que ha de seguir una teoria científica. Aquestes idees arribaren a la nostra literatura per uns grans crítics literaris.