Realisme i Naturalisme en la Narrativa Catalana: Narcís Oller
1.6 Narrativa realista i naturalista
El realisme narratiu del segle XIX es contraposa a la recreació del passat feta pels romàntics historicistes. La proposta realista va ser formulada pel novel·lista francès Honoré de Balzac a La comèdia humana.
Fugien de la visió idealitzada i folklòrica del costumisme i reproduïen la realitat tal com és.
La novel·la realista catalana va conservar la descripció d’ambients pintorescos, propis del costumisme, alhora que es va centrar en les vivències dels burgesos i la problemàtica provocada per l’enriquiment ràpid i ambiciós.
L’autor intenta demostrar una denúncia o transmetre un ensenyament moral a través de la descripció psicològica minuciosa dels personatges, feta per un narrador omniscient que pot anticipar alguns esdeveniments.
La novel·la naturalista, com reconegué Émile Zola, era una evolució i superació del realisme. Fou el resultat d’aplicar la filosofia positivista d’Auguste Comte i de l’afany científic de l’època.
El naturalisme, doncs, reforça i exagera els postulats realistes.
Realisme
- Presentació de la realitat tal com és.
- Descripció realista, gairebé fotogràfica, dels personatges.
- La realitat narrada fa palesa al lector la intenció didàctica.
- Els personatges poden canviar la realitat i el seu comportament.
Naturalisme
- Explicació científica de les causes de la realitat.
- Descripció minuciosa i detallada, sobretot dels elements més desagradables.
- El narrador formula una hipòtesi que intenta demostrar a través de la narració.
- Els personatges no poden lluitar contra el destí ni canviar els seus comportaments (determinisme).
El naturalisme, doncs, va accentuar el descriptivisme d’ambients degradats i va explicar la realitat a partir de les teories deterministes.
Des del punt de vista estilístic, el Realisme i el Naturalisme es caracteritzen per un estil propi de la situació social de l’època i una llengua planera.
L'objectiu era modernitzar la novel·la catalana.
La diferència principal entre el naturalisme català i el francès rau en el rerefons ideològic: tot i que s’admeten les lleis de l’herència i del medi, el naturalisme català generalment no comparteix la visió determinista estricta del món que caracteritza el moviment francès.
En conseqüència, l’escriptor català reivindica l'ús de la seva pròpia llengua, una llengua actual i viva, per a la creació literària.
Narcís Oller
Influències
- Els seus amics i crítics literaris Josep Yxart i Joan Sardà, introductors del Naturalisme a Catalunya.
- L’admiració per autors en llengua castellana com Benito Pérez Galdós.
- La impressió que li van produir els Jocs Florals de 1877, on va ser premiat per les narracions curtes Sor Sanxa i Isabel de Galceran.
- La voluntat de fer creïbles els personatges i la geografia on es desenvolupen les accions.
El seu naturalisme, però, es va centrar en la descripció dels personatges i les seves trajectòries vitals, més que en els aspectes més sòrdids o deterministes de l'escola francesa.
Obra
La seva producció inclou relats curts, articles publicats en premsa i algunes obres de teatre, a més de les seves celebrades novel·les.
Etapa d'aprenentatge
La papallona (1882): En aquesta primera novel·la hi ha encara un pòsit romàntic, propi del fulletó, i se situa en una transició entre el Realisme i el Naturalisme.
Etapa de consolidació: Realisme i Naturalisme
- L’escanyapobres: Una dona avara, vídua del notari Magí Xirinac, es casa amb Oleguer, un usurer. El protagonista té una mort tràgica. L’anàlisi dels personatges segueix el model realista.
- La febre d’or: Escrita i publicada en tres volums, narra la història d’una família de menestrals que s’enriqueix ràpidament gràcies a les especulacions borsàries, fet que comporta una pèrdua de valors.
- La bogeria: Considerada la més naturalista de les obres d’Oller. Explica el procés de demència d’un terratinent de Vilaniu. Oller hi planteja el gran debat naturalista en oposar la influència de l’herència genètica a la del medi.
Intents modernistes
- Pilar Prim: S’acosta a la nova estètica modernista en plantejar el conflicte individu-societat. Una jove vídua tracta de refer la seva vida sentimental estimant un home més jove que ella, en contra dels condicionaments socials i dels prejudicis de l’època. S'enfronta a la família del marit difunt.
Característiques de l'obra d'Oller
- Presència de situacions melodramàtiques, herència de l’estètica romàntica.
- L’anàlisi detallada i, de vegades, amb pretensions científiques, de les causes d’una malaltia o d’un vici (per exemple, a La bogeria).
- L’exposició crítica dels canvis socials i econòmics produïts pel liberalisme econòmic.
- El plantejament del conflicte individu-societat, característic del Modernisme en obres posteriors com Pilar Prim.
- Predomini del narrador omniscient.
- Descripció psicològica profunda dels personatges.
- Ús de l’estil indirecte lliure, mitjançant el qual el narrador insereix la veu o el pensament dels personatges en el seu propi discurs.
- Temàticament, les obres d’Oller són un magnífic quadre on es reprodueix amb objectivitat la societat catalana del seu temps.