Realitat i existència de Déu: de Baudrillard a Sant Tomàs
La societat simulacre de Jean Baudrillard
Segons la teoria del simulacre de Baudrillard, aquest és el destí i la condició de l'actual societat simulacre. Hi domina una aparença de veritat que tan sols és una aparença i, així, desvia l'atenció de l'única veritat possible, que és el mateix simulacre. Ell diu: «El simulacre no és el que oculta la veritat, és la veritat que oculta que no hi ha veritat».
El problema sobre l'origen de la realitat
Des de fa anys s'ha plantejat el problema sobre l'origen de la realitat, i s'hi han trobat dues solucions:
- Eternitat de la realitat: Pensament defensat per pensadors grecs per als quals sempre hi ha hagut alguna cosa, ja sigui de forma actual o d'una altra, a partir de la qual les coses han arribat a ser seguint un procés mecànic o evolutiu, d'acord amb algunes lleis o per simple atzar. Des d'aquesta postura, la realitat existeix des de sempre; és eterna.
- Creacionisme: Defensat per pensadors cristians. Segons ells, l'univers ha arribat a ser per la voluntat sobirana que l'ha creat a partir de res. Des d'aquesta postura, la realitat va començar en un moment determinat i per acció de Déu.
L'argument ontològic de Sant Anselm
Va voler demostrar racionalment l'existència de Déu a través d'aquest argument ontològic:
- Tothom té alguna noció de l'existència de Déu.
- Tothom entén que Déu és un ésser tal que és impossible pensar en un altre de major o més perfecte que ell.
- Imagina l'ésser més perfecte. Després d'imaginar-lo, decidim que aquest ésser ha d'existir, perquè si no existís no seria perfecte; li faltaria aquest aspecte per ser-ho: l'existència.
- Déu existeix perquè és més perfecte existir que ser un sol pensament.
Basant-se en el principi de no-contradicció, aconsegueix que els seus rivals es rendissin.
La contingència tomista
Sant Tomàs pensava que es podia arribar a conèixer l'existència de Déu a través de la raó. La contingència és la tercera via de la seva obra, la Suma Teològica. La contingència és la possibilitat que alguna cosa passi o no. Amb aquesta via, Sant Tomàs demostra l'existència de Déu deduint-la a partir del que és possible i del que és necessari:
- L'experiència ens mostra que les coses poden existir o no, poden ser destruïdes o produïdes.
- És impossible que les coses sotmeses a la possibilitat de no existir existeixin sempre.
- Per tant, va haver-hi un temps on res existia.
- Si ara existeixen coses, és necessari que existís un ésser necessari que no pot tenir la seva existència a partir d'un altre.
- Ha d'existir un ésser absolutament necessari, la causa de l'existència del qual no estigui en un altre, sinó en ell mateix.