La Realitat: Reflexions Filosòfiques de Descartes a Kant
La realitat és real? Al segle XVII, el pensador francès René Descartes va prendre aquesta qüestió seriosament. Segons ell, les coses que veiem i sentim poden ser enganyoses; fins i tot confonem somni amb la realitat.
Teoria de Plató: Plató estava convençut que les essències (idees) existeixen i són transcendents, ja que estan més enllà de la realitat que podem percebre pels sentits. Aquestes essències són eternes, immutables i perfectes. Plató creia que les essències o idees són perfectes, no canvien mai i existeixen independentment de nosaltres. Tan sols es poden copsar mitjançant la raó, en un espai propi que anomena món intel·ligible o món de les Idees. La teoria de les Idees intenta explicar-nos en què consisteix la veritable realitat. Plató afirma que les idees són més reals que les coses, ja que les coses són el que són perquè copien les idees que imiten. També creia que tots hem nascut amb el coneixement de les idees, però ens n’hem oblidat; en realitat, només estem recordant el que ja sabíem. El nostre aprenentatge és simplement una reminiscència.
Aristòtil manté una opinió diferent a la de Plató, afirmant que l’autèntica realitat està en les idees i no en les coses, i que les essències no són transcendents sinó que són immanents, és a dir, que les idees estan en les coses mateixes. Aquesta és realista, ja que les coses són el que veiem i toquem; les podem percebre amb els sentits.
Les quatre causes: Per conèixer la veritable realitat, Aristòtil creia que calia explicar-ne les causes, que són: Causa material: De què està feta; Causa formal: Com està feta (estructura); Causa eficient: Què o qui ho ha fet; Causa final: Per què s’ha fet.
Parmènides: Una metafísica estàtica és aquella que nega el canvi. Manté que la realitat és estable. La teoria de Parmènides s’anomena monisme estàtic de l’ésser. Afirma que la vertadera realitat, si fem cas de la raó, és immutable i eterna.
Metafísica dinàmica: Creuen que el canvi forma part essencial de la realitat.
Crítica de la metafísica (Kant): Kant va escriure la Crítica de la raó pura, per raó i saber fins on podem conèixer. Es planteja la qüestió de si la metafísica pot ser considerada una ciència, igual que la matemàtica o la física modernes. Per resoldre aquesta qüestió, arriba a la conclusió que l’experiència és aquest límit. El coneixement humà no pot anar més enllà de l’experiència; per tant, la metafísica mai podrà ser una ciència, ja que no tenim experiència sobre els seus objectes d’estudi: l’ànima, Déu, el món.