Reconeixement Internacional d'Espanya (1951-1959)
Els anys de reconeixement internacional (1951-1959)
Del falangisme al Nacionalcatolicisme
El malestar creat per les dures condicions de vida va provocar protestes. N'hi va haver de massives com la vaga general de Bilbao, i el moviment popular de Barcelona, a causa de l'augment del preu del bitllet del tramvia.
Les dificultats polítiques i econòmiques van portar Franco a remodelar el seu govern, amb la intenció de començar una fase d'aproximació a les potències occidentals. El nou govern es va caracteritzar pel nacionalcatolicisme, ja que va donar molta importància als catòlics. Joaquín Ruiz Jiménez va ser nomenat ministre d'Educació i Lluís Carrero Blanco va ser nomenat subsecretari de presidència del govern i conseller màxim de Franco.
L'entrada al context internacional
Espanya es va començar a obrir a nivell internacional l'any 1953 per mitjà de la signatura dels acords amb els Estats Units i del concordat amb la Santa Seu. Aquest concordat va suposar l'establiment de la confessionalitat de l'Estat. Amb els acords amb els Estats Units, Espanya va negociar el dret d'establir i utilitzar una sèrie d'instal·lacions militars en territori espanyol (quatre bases militars: Torrejón, Morón, Saragossa i Rota) a canvi de material bèl·lic per modernitzar l'exèrcit, i ajuts econòmics.
Però, sobretot, Franco va aconseguir el suport polític de la gran potència, i així va ser com el règim es va obrir a nivell internacional.
La necessitat de reorientació econòmica
Tot i que Espanya s'havia obert més a nivell internacional, seguia tenint problemes a l'interior sense resoldre. Hi va haver una onada de protestes als principals nuclis industrials. Així es va dur a terme un moviment de vagues.
Franco, doncs, va fer una altra remodelació del govern, substituint els ministres militars per tecnòcrates de l'Opus Dei, a proposta de Carrero Blanco. Aquest es va encarregar de la direcció econòmica i tenia com a objectiu l'obertura comercial a l'exterior per tal de salvar l'Estat.
La Ley de Principios del Movimiento Nacional
Franco va dur a terme la promulgació de la Ley de Principios del Movimiento Nacional, que actualitzava els principis del règim sense alterar-ne el caràcter dictatorial. Tots els funcionaris van estar obligats a jurar-la.