La Recuperació de l'Autonomia Catalana (1976-1980)

Història5,12 KB

El Problema Català a la Transició

El problema català va ser un problema clau en la transició. Existia una força unitària representada per l'Assemblea de Catalunya. L'oposició es va organitzar i es van produir manifestacions a Barcelona l'1 i 8 de febrer de 1976, que van ser reprimides pel règim. Es demanava amnistia pels presos polítics.

Els partits de l'oposició van continuar negociacions amb partits espanyols i finalment van acceptar les reivindicacions catalanes basades en l'Estatut del 1932. Per Sant Jordi de 1976, es va publicar el primer article en català.

La Reforma Política i les Eleccions de 1977

Amb les eleccions de 1977, la majoria dels partits estaven legalitzats, tot i que ERC no ho estava formalment, però actuava sota altres sigles.

El panorama polític català es configurava de la següent manera:

  • A l'esquerra: PSUC, la coalició de Socialistes de Catalunya i ERC.
  • Al centre: Pacte Democràtic per Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, que defensaven el restabliment de l'Estatut del 1932.

Els resultats a Catalunya van ser diferents dels de la resta de l'Estat, amb un clar predomini de les forces d'esquerra i una forta demanda d'autonomia per part de la societat catalana.

Els primers llocs van ser per a:

  1. La coalició dels Socialistes de Catalunya (PSC-Congrés de Joan Raventós) i la Federació Catalana del PSOE.
  2. El PSUC (Gregorio López Raimundo).
  3. Els Centralistes de Catalunya (UCD, liderada per Adolfo Suárez).

La Demanda d'Autonomia i el Retorn de Tarradellas

Els resultats electorals van mostrar un suport majoritari als partits que defensaven el restabliment de la Generalitat sobre la base de l’Estatut d’Autonomia del 1932 i el retorn de Josep Tarradellas.

El 25 de juny, els diputats i senadors catalans van constituir l’Assemblea de Parlamentaris per negociar amb Adolfo Suárez el retorn de la Generalitat.

Suárez va haver d'accelerar les gestions a causa de les pressions reivindicatives i la situació política a Catalunya. En aquest context, es va dissenyar l'anomenada "Operació Tarradellas", que buscava neutralitzar la majoria d'esquerres sorgida de les urnes.

El 17 de juny, Josep Tarradellas, el vell president de la Generalitat a l'exili al sud de França, va viatjar a Madrid per parlar amb Suárez i negociar el restabliment de la màxima institució catalana. Aquest fet implicava el reconeixement de l'antiga legalitat republicana.

Els acords inicials van arribar el 2 de juliol, però a continuació el procés va semblar aturar-se.

Fites Clau: Manifestació i Restauració

  • 11 de setembre de 1977: Manifestació multitudinària al Passeig de Gràcia de Barcelona, reclamant l'autonomia.
  • 29 de setembre de 1977: Es publica el Reial Decret que restaurava la Generalitat de Catalunya.
  • 23 d'octubre de 1977: Josep Tarradellas torna a Catalunya.
  • Desembre de 1977: Tarradellas constitueix un Consell Executiu amb representants de les forces polítiques parlamentàries, amb l'excepció d'Alianza Popular (AP), que s'oposava a l'autonomia.
La Teoria Política de Tarradellas

La teoria política de Tarradellas sostenia que Catalunya només podria negociar un Estatut amb garanties si es presentava unida enfront del govern central.

La Constitució de 1978 i l'Estatut de Sau

El 6 de desembre de 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola, que reconeixia els drets de les nacionalitats històriques i establia l'Estat de les Autonomies, tot i incloure el concepte del "café para todos". Aquest marc va obrir el camí a l'elaboració de l'Estatut de Sau, que va ser aprovat inicialment el desembre de 1978.

El març de l'any següent, l'Estatut va ser presentat al Congrés dels Diputats a Madrid per a la seva aprovació. El procés d'aprovació es va allargar fins al desembre, i l'Estatut de Sau va patir diverses retallades durant la seva tramitació parlamentària.

Finalment, l'octubre de 1979, l'Estatut va ser aprovat en referèndum a Catalunya i més tard ratificat pel Congrés i el Senat espanyols.

L'Estatut de 1979 va suposar un increment de l'autonomia respecte a l'Estatut de 1932 en matèries com la llengua, l'ensenyament, la cultura i els mitjans de comunicació, tot i ser inferior en àmbits com la justícia i l'ordre públic.

El gener de 1980, l'Estatut d'Autonomia va entrar en vigor.

Conclusió: Un Pas Endavant

Amb l'entrada en vigor de l'Estatut, la recuperació política de Catalunya després de la dictadura ja era un fet.

No obstant això, encara quedaven reptes importants per abordar, com la reconstrucció nacional, la introducció dels fonaments de la cohesió social i l’articulació d’una veritable Espanya plural.

Descarregar

PDF Word HTML