Recuperació Post-Gran Guerra: Inflació, Patró Or i Anys Vint

Recuperació i Creixement Desequilibrat als Anys Vint

Un cop acabada la postguerra, es va reprendre el creixement econòmic, amb els EUA mostrant un gran optimisme.

Com es Recupera Europa de la Gran Guerra?

Després de la guerra, hi va haver greus problemes d’inflació. Alguns països, però, van aconseguir controlar-la ràpidament:

• EUA, Gran Bretanya, Holanda, Suècia i Suïssa: Van controlar la inflació ràpidament degut a:
  • Eren països on els desequilibris de les finances públiques no havien estat tan grans durant la guerra.
  • Van aplicar mesures deflacionistes dràstiques: disminució de despesa, augment d’impostos i política monetària restrictiva.

  Aquestes mesures els van permetre controlar la inflació, però van ser un fre al creixement.

• Itàlia i França: Van tenir més problemes per a controlar la inflació perquè:
  • Eren països on els desequilibris de les finances públiques sí que havien estat greus durant la guerra.
  • Com que no tenien tants recursos com els altres, van recórrer més a la impressió de moneda, amb la qual cosa hi va haver més inflació i més greu.
  • El malestar social va impedir que es duguessin a terme mesures deflacionistes dràstiques.

  Finalment, van aplicar mesures deflacionistes, però indirectament, amb el retorn al patró or, que ja les aplica per si mateix en el seu funcionament i així no van sortir tan perjudicats políticament.

• Àustria i Alemanya: Els problemes d’inflació se’ls van escapar de les mans un cop acabada la guerra perquè els governs es van quedar sense reserves per la guerra i van recórrer encara més a la impressió de bitllets.

  En el cas d’Alemanya, necessitava molts diners per a les reparacions de guerra, però no només no li'n deixaven, sinó que a sobre li'n demanaven. D’altra banda, hi va haver el problema de l’ocupació del Ruhr, ja que els treballadors de la resistència necessitaven diners.

  Això va fer que s’imprimissin bitllets en excés, la qual cosa va provocar una espiral inflacionista que va desembocar en hiperinflació.

  Es va arribar a aquesta hiperinflació degut a l’objectiu polític de demostrar que no es podia pagar, ja que un cop renegociat el deute, Alemanya va aconseguir recuperar-se ràpidament.

Conseqüències de la Hiperinflació Alemanya

• Devaluació de la moneda.
• Empobriment de les classes mitjanes.
• Pèrdua de suport popular a la República.
• Renegociació de les reparacions de guerra.

Un cop aconseguida la renegociació del deute, el govern va dir que ara sí que es posarien a controlar els preus. El que van fer va ser crear una nova moneda, el Rentenmark. Es va crear un clima de confiança que va ser la clau per a recuperar-se tan ràpidament.

El Retorn al Patró Or: Estabilitat o Nous Problemes?

Es creia que per a la recuperació seria bo tornar al patró or. Durant la guerra s’havia entrat en un sistema de flotació dels tipus de canvi que era percebut com a negatiu en associar-se a l’especulació i la inestabilitat. Per contra, s’associava el patró or a l’estabilitat.

Problemes del Retorn al Patró Or

• Paritat de la Moneda a l'Or: El Dilema de 1913

  Els britànics van fixar la mateixa paritat que abans del 1913, però ho van fer amb l’objectiu polític de mantenir el prestigi de la lliura, ja que la paritat hauria hagut de ser inferior. Això va acabar tenint repercussions negatives.

  A França, els preus havien caigut molt. Abans que es fixessin els tipus de canvi oficials, se sabia que serien baixos. Aleshores, els especuladors van canviar els francs per lliures, i això va fer caure el seu valor. Això va fer que, en entrar al patró or, es fixés un preu inferior per als francs del que hauria estat correcte.

• La necessitat de reserves d'or i el paper dels EUA

  Per a poder complir amb el compromís del patró or, era necessari tenir or. Com que els britànics, abans de la guerra, tenien molt d’or, la lliura ajudava a mantenir l’equilibri en el mercat. Però ara, a la Gran Bretanya, hi havia escassetat de reserves i, per tant, no va funcionar.

  D’altra banda, els EUA sí que tenien els recursos, però com que basaven el seu creixement en el comerç interior, no van saber o no van voler fer de centre econòmic del món.

  Tot i això, el patró or va funcionar fins al 1930, ja que quan Europa es va començar a recuperar, els EUA van veure que era una bona inversió. Els EUA van invertir en la creixent Alemanya, així aquesta va poder començar a pagar els seus deutes de guerra i els receptors van poder pagar alhora els seus propis deutes amb els EUA.

  Les inversions que van fer els EUA eren a curt termini, ja que no ho feien per motius humanitaris, sinó per negoci, de manera que podien obtenir molts beneficis en poc temps. Però calia tenir en compte que invertien en processos de reconstrucció que eren a llarg termini.