Recursos hídrics i energètics a Espanya: gestió i reptes

Conques hidrogràfiques i recursos hídrics

Les conques hidrogràfiques són el conjunt de terres que aporten aigua al curs d’un riu. El cabal i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que reben.

Les conques s’ordenen segons el vessant dels rius: vessant cantàbric i gallec, atlàntic i mediterrani.

Els rius espanyols tenen un règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de pluges o desglaç i estiatges severs.

Gestió dels recursos hídrics

Les confederacions hidrogràfiques gestionen els recursos hídrics del territori assignat. La divisió en confederacions hidrogràfiques no es correspon amb la divisió de comunitats autònomes.

Els recursos hídrics són superiors a la demanda total, però l’aigua es reparteix desigualment.

Usos de l'aigua i problemàtiques

L’aigua per a ús agrícola i ramader planteja alguns problemes, com la contaminació per l’ús d’adobs químics, pesticides i purins.

L’aigua per a ús urbà i industrial és prioritària per a usos domèstics i presenta exigències de qualitat. S’instal·len depuradores per acabar amb la contaminació de les aigües.

Polítiques hídriques

Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua:

• Política de transvasaments: per aconseguir una distribució més igualitària.
• Dessalinització de l’aigua del mar: mitjançant plantes dessalinitzadores, tot i que és car i consumeix molta energia (illes Canàries i Almeria).
• Recuperació dels aqüífers: mitjançant la perforació de pous i el bombeig d’aigua. Això ha provocat la sequera d’àrees lacustres (zones humides en les quals l’aigua té prou profunditat perquè hi hagi diferència de temperatura) i palustres (zones humides d’aigües superficials al llarg de l’any).
• Plans de sanejament dels rius: amb la finalitat de reduir el deteriorament de la qualitat de l’aigua.

Aprofitament hidroelèctric

Ús de la força de l’aigua mitjançant salts d’aigua per al funcionament de centrals hidroelèctriques que donen una energia neta, renovable i no contaminant (Pantà d’Aldeadávila, amb més potència).

Fonts d'energia a Espanya

Combustibles fòssils

Carbó: la qualitat és baixa i el cost elevat. Les causes són les vetes estretes, els terrenys fallats i el carbó que s’obté està barrejat amb altres materials. La zona més important de producció és l’asturlleonesa. Les centrals tèrmiques que cremen carbó contaminen l’atmosfera i produeixen pluja àcida.

Petroli: Espanya no té reserves, la producció és del 0,43% i el consum del 48%. Depèn de l’exterior.

Gas natural: consisteix en una mescla de gasos. Espanya té reserves, però per al proveïment depèn de l’exterior.

Energia nuclear

L’energia nuclear s’allibera com a resultat d’una reacció nuclear. Desprèn molta calor que escalfa l’aigua i produeix vapor, que impulsa turbines que mouen grans generadors elèctrics. Produeix energia neta.

Noves fonts d’energia renovables

• Energia solar: Espanya té una situació i climatologia privilegiada, però hi ha poques instal·lacions.
• Energia eòlica: Segon país del món que produeix en gran intensitat.
• Energia de biomassa: S’obté per combustió o fermentació de la matèria orgànica.
• Energia geotèrmica: Utilitza la calor interna de la Terra (arxipèlag Canari).

Altres mètodes d'extracció

Fracking: mètode per extreure petroli. Extracció horitzontal de petroli i gas, que s’extreu dels esquistos bituminosos del subsòl.