Recursos Legals i Mecanismes de Control al Govern

Recurs d'Inconstitucionalitat

Definició

El recurs d'inconstitucionalitat és un recurs directe davant el Tribunal Constitucional (TC) contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. Mitjançant aquest recurs, s'insta al TC a realitzar un control d'adequació d'una norma legal a la Constitució, amb la pretensió que aquell declari invàlida una norma, i per tant nul·la, a causa de la seva disconformitat amb la Constitució i, en conseqüència, disposi la seva inaplicació i la cessació dels seus efectes.

Objecte

Pot ser objecte del recurs d'inconstitucionalitat tota llei o norma amb força o valor de llei de l'ordenament jurídic, amb la finalitat de determinar la seva conformitat amb la Constitució. Depurar l'ordenament jurídic de normes inconstitucionals.

Característiques

• Recurs inconstitucional, per normes de rang de llei o lleis.
• Límit temporal: 3 mesos des de la publicació de la norma. Passats els 3 mesos no es pot interposar.

Legitimació

Qui pot presentar un recurs d'inconstitucionalitat?

• President del Govern
• Defensor del Poble
• 50 Diputats
• 50 Senadors
• Govern Autonòmic
• Parlament Autonòmic

No sorgeix cap efecte i la llei segueix en vigor, excepte si el President sol·licita la suspensió de l'aplicació.

Efectes

Si el TC considera la llei inconstitucional, declararà la nul·litat de la norma i serà com si mai hagués existit.

Qüestió d'Inconstitucionalitat

És una via incidental promoguda per un òrgan judicial (jutge o tribunal) en el curs d'un procés del qual coneix, amb la finalitat de promoure una decisió del TC sobre la inconstitucionalitat d'una norma de rang legal mitjançant un control abstracte de normes. Quan un òrgan judicial consideri, en algun procés, que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui la resolució, pot ser contrària a la Constitució, plantejarà la qüestió davant el TC, en els supòsits, en la forma i amb els efectes que estableixi la llei, que en cap cas seran suspensius. No hi ha límit temporal.

Moció de Censura

Article 113 CE. Permet exigir les màximes responsabilitats polítiques a un Govern provocant un canvi en el mateix. La poden presentar una desena part dels diputats. La característica principal és que es tracta d'una mesura constructiva, ja que els que presenten la moció estan obligats a presentar un candidat alternatiu a la presidència del Govern. Al mateix moment que es vol enderrocar un govern, se n'ha de presentar un altre.

Virtuts:

• No hi ha buit de poder en cap moment.
• Es busca l'estabilitat del Govern.

No només s'han de posar d'acord els que volen fer la moció de censura al president actual, sinó que també hi ha d'haver un acord amb el candidat alternatiu. (Felipe González i Pasqual Maragall van presentar mocions de censura). Serveix perquè es produeixi un debat i es pugui donar una alternativa, així com una oportunitat al president perquè expliqui les seves idees. És difícil que prosperi, ja que necessita rebre els vots suficients per a aconseguir el canvi de president del govern amb majoria absoluta.

Qüestió de Confiança

Article 112 CE. És bastant diferent de la moció de censura. No és presentada pels diputats de l'oposició, sinó pel mateix president del Govern cap als Diputats. Demana als diputats que li renovin la confiança en un altre moment de la legislatura. Ho ha d'anunciar al Consell de Ministres (s'exigeix que s'hagi de comunicar primer al Consell de Ministres). Pot guanyar o perdre aquesta confiança. Felipe González la va presentar en el seu moment. Quan un President demana la qüestió de confiança és perquè té un mínim de confiança que realment es renovarà. Si es renova amb una majoria simple, es busca tenir una estabilitat en el Govern.

Què passa si es perd aquesta majoria simple? El president deixa de ser-ho perquè no ha aconseguit la confiança. No es convoquen eleccions, sinó que es torna a fer un procediment d'investidura per a escollir un nou president del Govern (Article 99 de la CE). Pot ser de qualsevol partit, no necessàriament del mateix. Aquell que es presenti ha de ser capaç de reunir tots els vots suficients entre els diputats existents.

Decret Llei

Article 86 de la Constitució. És una norma amb rang de llei que pot elaborar el govern (poder executiu), cosa que trenca la divisió de poders clàssica. Està sotmès a determinats límits, que s'estructuren en tres:

Límits del Decret Llei

1. Només es pot fer un Decret Llei en cas d'extraordinària i extrema necessitat. Ha de ser una situació imprevista i que no pot esperar. La necessitat ha de ser extrema per a crear-lo. Està sotmès a un control; si no respon a una extrema necessitat, es podrà interposar un recurs d'inconstitucionalitat. Hi ha hagut un abús dels Decrets Lleis, ja que moltes lleis s'han creat com a decrets llei.
2. Límit material. Hi ha determinades matèries que un decret llei mai podrà regular:
   • L'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat.
   • Els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al títol primer de la CE.
   • El règim de les Comunitats Autònomes.
   • El dret electoral general.
3. El govern pot aprovar decrets llei, que tenen una vigència de 30 dies. Dins d'aquest temps, han de ser convalidats pel Congrés dels Diputats. Si no es convaliden, deixen d'estar en vigor.

Decret Legislatiu

Article 85 CE. La intervenció es dona al principi del procés; s'ha d'aprovar una llei de delegació al govern. S'aprova una llei de delegació per establir que es delega la funció de legislar al govern sobre una matèria determinada. Ha de ser expressa i dir amb claredat que es delega el poder al govern. Sempre s'ha de produir per a una matèria determinada, no pot ser genèrica. La delegació només pot ser al govern, no es pot delegar a cap altre organisme o institució. Ha de ser sempre per un temps determinat, establint un període amb un límit temporal per a la seva aprovació. Mai es pot delegar qualsevol matèria; tot ha de ser aprovat pel govern.

Tipus de Lleis de Delegació

La llei de delegació pot ser de dos tipus:

• Llei de bases: estableix els principis, idees essencials i objectius generals que es volen en una matèria, i el Govern ha d'elaborar un text articulat d'acord amb aquests conceptes.
• Llei ordinària: estableix que el govern ordeni tota la matèria que hi ha. Ordenar, simplificar, rectificar tota la regulació existent en un àmbit.