Recursos Naturals i Energètics a Espanya
Aqüífer: formació geològica porosa a través de la qual flueix l'aigua subterrània. Règim fluvial: variació de la quantitat d'aigua o cabal d'un riu al llarg de l'any. Energia primària: fonts d'energia que es troben a la natura; algunes no poden fer-se servir directament i necessiten una transformació. Hidrocarbur: compostos orgànics formats per àtoms de carboni i d'hidrogen. Els hidrocarburs extrets en estat líquid són el petroli i els que es troben en estat gasós són coneguts com a gas natural. Minerals metàl·lics: matèries a partir de les quals s'obtenen els metalls. Minerals no metàl·lics: materials l'aprofitament dels quals té altres finalitats diferents de l'obtenció de metalls. Roques industrials: matèria mineral utilitzada en processos industrials. S'extreuen quan es troben a la superfície, amb sistemes d'explotació a cel obert. Carbó de coc: s'obté del carbó. S'utilitza per a generar energia termoelèctrica. Vesants fluvials: constituint pel consum de conques que desguassen en un mateix mar o oceà. Conques fluvials: conjunt de cursos hídrics. La disposició del relleu és el principal condicionant de les conques fluvials. Dessalinització de l'aigua del mar: fer aquest procés és car i consumeix molta energia, però l'aigua que se n'obté és de bona qualitat. Recuperació dels aqüífers, política de transvassaments i plans de sanejament dels rius: major control sobre els abocaments industrials i urbans, instal·lació de depuradores per convertir alguns rius clavegueres en rius d'aigua neta. Carbó: té una gran dificultat d'extracció, la major part de les mines de carbó es troben al nord de la Península, i té poca competitivitat deguda a la poca qualitat de jaciments, la fragilitat del material i la barreja de materials. Petroli: no hi ha fonts primàries de petroli a la Península i hi ha indústries que es dediquen al refinament de petroli.
Gas natural: s'utilitza a les grans centrals com a combustible per a la producció d'electricitat i prové d'Argèlia. Energia nuclear: consisteix en un procés de producció d'electricitat en grans centrals que utilitzen com a combustible l'urani. Hi ha jaciments propis a l'Estat espanyol, però tractar-lo resulta complex perquè és necessari enriquir-lo. La producció d'electricitat té un elevat cost a causa de l'emmagatzematge dels residus i l'elevat cost del procés inicial per les fortes inversions requerides. Recursos minerals no fòssils: són recursos per a la producció industrial de diferents característiques: Mineria metàl·lica (matèries primeres): es troben en àrees de sòcol hercinià, s'utilitzen per a les indústries de base i per a les indústries de transformació, escassetat de minerals i ha patit un retrocés a causa del tancament d'explotacions. Mineria no metàl·lica (potasses, sals): es troben en formacions paleozoiques. Espanya manté una alta producció de sal. Sal gemma: a Cantàbria. Sal marina: s'obté a les salines que hi ha al litoral mediterrani i a la regió sud-atlàntica. Sals potàssiques: s'utilitzen com a fertilitzants agrícoles i en la indústria química. A Espanya tenim una extensa conca potàssica que s'estén des de Catalunya fins a Navarra. S'han tancat moltes mines perquè han deixat de ser rendibles. Roques industrials (argiles, calcàries): notable dinamisme a les pedreres per a l'extracció de roques industrials lligades a la indústria química i a la construcció; els millors granits s'obtenen a Galícia, i els marbres de millor qualitat a Almeria i Badajoz. Recurs energètic hídrico: els forts desnivells aprofiten la força de l'aigua per al funcionament de les centrals hidroelèctriques, les quals donen una energia neta, que no contamina i és renovable. El problema de les centrals és que el seu cost inicial és molt elevat, però el manteniment resulta econòmic.