Reflexions de Joan Fuster: Conceptes Clau sobre la Societat i l'Ésser Humà

Reflexions Essencials de Joan Fuster: Conceptes Clau

Cadira: Confort i Disseny

• L'home occidental ha manifestat una potent imaginació al llarg dels segles en molts camps, però no en tot allò que fa referència al seu confort o comoditat immediata.
• Els productes per al benestar han millorat pel que fa al luxe, a la qualitat dels materials o a l'ornamentació, però no pel que fa al disseny, per fer-los més ergonòmics o acollidors.
• Actualment, els dissenys han millorat perquè vivim en una cultura hedonista (per exemple, el de les cadires).

Covardia: La Por Universal

• La por és universal, tothom sent por. L'únic que varia són els límits que cadascú fixa en aquest terreny.
• D'ací que una bona norma de conducta sigui no acusar, no condemnar ningú per res que nosaltres puguem ser alguna vegada (per exemple, covards).

Escepticisme: Vacuna contra el Fanatisme

• L'escepticisme, que es manifesta en el dubte sistemàtic de les idees no contrastades, és la postura intel·lectual per excel·lència de Fuster.
• Entès així, doncs, l'escepticisme és una vacuna contra el fanatisme i contra l'assassinat: no hi ha cap persona que mereixi ser destruïda per defensar una idea.
• L'escèptic no creu en adhesions doctrinàries sense límits: sempre es reserva una certa desconfiança, no es posa a primera fila en les revolucions però les possibilita.

Gent: El Col·lectiu Humà

• Quan parlem de gent, parlem dels altres sense incloure'ns a nosaltres mateixos.
• Però realment, tots formem part d'aquest col·lectiu.
• Intentem ser objectius en el judici, però nosaltres mateixos formem part de l'objecte estudiat.

Lectura: Comprensió i Evasió

• En situacions de por i perill, es busca l'evasió de la lectura per evitar la realitat en què es viu.
• Fuster defensa que llegir no és fugir sinó comprendre els altres, el món que ens envolta i a un mateix, així com el nostre temps i el passat.
• Apareixen diferents tipus de lector; cadascú orientarà la lectura segons les seves necessitats.

Rellotge: La Percepció del Temps

• Abans, amb altres tipus de rellotges com els d'arena, de sol, de campanar i fins i tot de paret, les persones podien viure sense aquesta sensació que el temps fuig i s'esgota sense parar, encara que portessin escrits tòpics llatins que ho indicaven.
• Avui, tota l'estona som conscients del pas dels minuts i segons perquè els rellotges de polsera ens acompanyen sempre.
• Això ens diferencia en la manera de sentir el temps i, per tant, d'entendre la vida respecte dels nostres avantpassats.

Ser: La Nostra Falsa Idea de Nosaltres Mateixos

• Tots ens imaginem ser diferents de com som, és a dir, tots tenim una idea falsa de nosaltres mateixos.
• Només això fa que ens suportem.

Xenofòbia: Odi a l'Estranger i Pàtries

• La xenofòbia, que Fuster identifica amb "odi a l'estranger" i l'existència de "pàtries", per això ha existit i existirà sempre: tothom té una pàtria i la tendència a protegir-la se superposa al respecte per qualsevol estranger.
• Mentre s'eduqui els estudiants amb històries de rebuig a altres nacionalitats, que són presentades com una amenaça, l'odi prevaldrà.
• Encara que gràcies a la popularització del turisme i a la globalització la desconfiança pugui reduir-se, l'odi a l'estranger sempre estarà present.

L'Aforisme en l'Obra de Joan Fuster: Brevetat i Reflexió

Per la brevetat del fragment que se'ns presenta (dues línies), podríem dir que es tracta d'un aforisme, l'expressió mínima del gènere assagístic. L'aforisme és un enunciat breu que planteja una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la, amb un to de sentència sovint enginyós que pretén provocar la reflexió del lector. Presenta una estructura bimembre. En la primera part s'enuncia una idea. En la segona, apareix en aquest cas una antítesi que juga amb les paraules invertint-ne l'ordre, o una paradoxa. Aquest és un subgènere, dins de l'assaig, que Fuster conrea en profunditat, ja que li permet provocar el lector amb una sèrie d'afirmacions contundents i sovint controvertides que susciten la reflexió i el qüestionament de tot allò prèviament establert, portant-lo a l'examen de consciència que és a la base de gran part de la seva obra.