La Reforma Agrària Liberal a Espanya: Història i Etapes
La reforma liberal pretenia un millor repartiment de les terres entre la gent. Tradicionalment, les terres havien estat en mans d'uns pocs (noblesa, Església i ajuntaments).
Etapes de la Reforma Agrària
Regnat de Josep I (1810-1814)
La política de Josep Bonaparte va iniciar la reforma, establint uns canvis que varen ser interromputs per la tornada de l'absolutista Ferran VII.
Trienni Liberal (1820-1823)
Es va fer una reposició de la llei de desvinculació i dissolució dels senyorius, aprovant una llei que donava els béns dels ordres dissolts per Josep I.
Les Regències (1834-1843)
Es restableixen les lleis del Trienni, com la reforma de Mendizábal el 1836, que decreta la desamortització de béns dels ordres religiosos i la desvinculació de les terres de la noblesa. Les propietats passaren a la venda per subhastes públiques amb la finalitat de pagar l'exèrcit liberal i recuperar-se dels deutes de l'Estat.
Dècada Moderada (1843-1854)
Els únics fets rellevants foren la Reial Ordre que legalitzava les vendes i ocupacions de les terres comunals i la llei que restringia la venda dels béns nacionals procedents de la desamortització (Concordat amb la Santa Seu).
Bienni Progressista (1854-1856)
Es produeix la desamortització de Madoz el 1855, que va afectar els béns de l'Estat, l'Església, els ordres militars, les institucions benèfiques i els ajuntaments. Pretenien aconseguir recursos per a Hisenda, impulsar la modernització del país i realitzar inversions públiques, com la construcció del ferrocarril.
La Segona República (1931-1936)
S'aproven uns decrets per protegir els camperols sense terra i els arrendataris, prohibint la supressió de contractes d'arrendaments, fixant la jornada laboral en 8 hores i establint salaris mínims. També s'obliga els propietaris a posar en cultiu les terres aptes.
La Llei de Reforma Agrària s'aprova el 1932 i pretenia modernitzar l'agricultura mitjançant:
- L'expropiació sense indemnització de part de les terres de la noblesa.
- L'expropiació de terres cultivades deficientment, arrendades o no regades (amb indemnització).
- La creació de l'Institut de Reforma Agrària (IRA), encarregat de facilitar l'assentament de les famílies camperoles i dotat d'un pressupost anual per pagar indemnitzacions.
Resultats i conseqüències de la reforma
Els resultats van ser limitats, fet que va augmentar el conflicte social perquè s'expropiaren menys terres de les esperades i s'assentaren menys famílies de les previstes. Les causes d'aquest fracàs foren:
- La complexa legislació.
- La lentitud i la dificultat burocràtica.
- La falta de pressupost.
- La resistència dels propietaris.
Les conseqüències socials van ser que els grans propietaris s'oposaren i s'aliaren amb els enemics del règim, mentre que els llauradors decebuts s'aproparen a les posicions revolucionàries.