La Reforma Religiosa i Educativa de la Segona República
La reforma religiosa
El govern d'esquerres va impulsar canvis profunds en matèria religiosa amb l'objectiu de retirar poder i influència a l'Església catòlica i secularitzar la societat espanyola. Amb la Constitució de 1931, es van establir mesures clau:
- Espanya es va definir com un estat laic (no confessional).
- Es va garantir la llibertat de cultes.
- Es va deixar de finançar l'Església (separació Església-Estat).
- Es va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament.
- Es van aprovar el divorci i el matrimoni civil.
El 1933 es va promulgar la Llei de Congregacions, que establia:
- La prohibició definitiva de l'ensenyament per part d'ordes religiosos.
- Límits a la possessió de béns per part de l'Església.
- La possibilitat de dissoldre ordes religiosos que representessin un perill per a l'Estat.
Paral·lelament, al maig de 1931, es van produir incendis d'esglésies, convents i monestirs per part de grups anarquistes. Aquest clima va incrementar el rebuig dels sectors catòlics cap a la República. L'actitud hostil del cardenal Segura i del bisbe de Vitòria va portar el govern a expulsar-los del territori espanyol.
Ensenyament i cultura
El govern d'esquerres va proposar una reforma educativa per garantir el dret a l'educació per a tothom, promovent un model liberal, laic, obligatori i gratuït, sense segregació per sexe. Per aconseguir aquesta educació progressista, es va augmentar el pressupost, es van contractar milers de mestres i es van construir noves escoles.
La guerra escolar
La decisió de fer l'ensenyament de la religió catòlica no obligatori va desencadenar l'anomenada "guerra escolar", provocant protestes massives dels sectors conservadors.
Missions pedagògiques
Per apropar la cultura a tota la població, es van organitzar les missions pedagògiques: grups de mestres i estudiants que recorrien Espanya per alfabetitzar, fer representacions teatrals i crear biblioteques.