La Reforma Territorial i Agrària a la Segona República

La Reforma Territorial i les Tensions Descentralitzadores

A Catalunya, Francesc Macià havia proclamat la República en la federació ibèrica. Amb les negociacions amb el govern provisional, es va restablir la Generalitat i es va redactar un Estatut que seria aprovat pels catalans i les Corts de l'Estat. Així, es donava la sobirania al poble i una república de caràcter federal. La Generalitat influïa en impostos, ensenyament, cultura, sanitat, policia, etc.

L'Estatut va ser aprovat l'agost de 1931 i va crear un gran debat entre la dreta (que s'hi oposava) i els republicans (que volien retardar-lo). L'exèrcit i els sectors conservadors pensaven que era el trencament d'Espanya. Així, es va establir un govern i un parlament propis a Catalunya, i en les eleccions legislatives al Parlament va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya. Macià va ser el president de la Generalitat i Lluís Companys el del Parlament.

El cas del País Basc, Galícia i el País Valencià

• País Basc: El PNB i els carlins elaboraren l'Estatut d'Estella (partidista i tradicionalista), basat en la recuperació dels drets forals i la defensa del catolicisme. Era rebutjat per l'esquerra, acusat d'antidemocràtic i confessional, però quan guanya l'esquerra el 1936, s'inicien negociacions i s'aprova finalment l'estatut.
• Galícia: Hi havia menys sentiment nacionalista, però també volien un estatut que finalment no es va aprovar a les Corts.
• País Valencià: S'impulsa un estatut, però sorgeixen dos problemes: la incorporació o no d'Alacant i Castelló, i les dificultats del PURA, que s'enfrontava a l'AVR. El PURA atacava l'estatut perquè deia que era catalanista. S'elaboraren diversos projectes d'estatut, però no se n'aprovà cap perquè va esclatar la Guerra Civil. Les propostes de les Balears, Aragó i Andalusia també van quedar frenades.

La Reforma Agrària: Modernització i Conflictivitat

A l'inici de la República, l'agricultura tenia un paper fonamental en l'economia. Això va fer que hi hagués una gran conflictivitat per les condicions de vida miserables, però amb el nou règim es pensava que tot podia canviar. El govern va prendre mesures per modernitzar el sector: protegir arrendataris i camperols sense terres, jornada de 8 hores i la Llei de Bases de la Reforma Agrària (de caràcter moderat).

Objectius i aplicació de la llei

La llei tenia tres objectius principals:

• Eliminar el latifundisme al sud.
• Crear una base social per donar suport a la República.
• Augmentar la renda camperola.

S'expropiaven les terres dels grans propietaris, però les mal cultivades o regades només s'expropiaven amb indemnització. Per aplicar la llei, es va crear l'IRA (Institut de la Reforma Agrària) amb un pressupost anual per a les indemnitzacions.

Resultats i conseqüències de la reforma

L'aplicació va ser molt limitada a causa del burocratisme i la lentitud; es van expropiar menys terres de les previstes i es van assentar menys llauradors. A més, l'intent de realització tingué conseqüències greus: la dreta i els propietaris es van posar en contra de la República, i els llauradors, en no veure aplicacions ràpides, es van allunyar del règim. Això va derivar en una radicalització i un augment de la violència.