Reformes Clau de la Segona República: Exèrcit i Autonomies
Les Reformes Clau de la Segona República Espanyola
La Modernització de l'Exèrcit Republicà
La reforma de l'exèrcit la va dur a terme Manuel Azaña. Azaña volia reduir la funció de les forces armades a la defensa exterior i que l'exèrcit no tingués cap influència política, com havia passat fins aleshores en la història d'Espanya.
Les reformes van consistir principalment en:
- Reduir el nombre de caps (hi havia un oficial per cada tres soldats, una proporció insostenible).
- Permetre el retir als oficials i caps que ho demanessin amb el sou íntegre, mitjançant la Llei Azaña d'abril de 1931. Més de la meitat dels efectius van acceptar l'oferta abans d'acabar l'any, disminuint significativament la plantilla.
- Eliminar els tribunals d'honor i el Consell Suprem de Justícia Militar.
- Crear la Guàrdia d'Assalt, una nova força d'ordre públic fidel a la República.
- Tancar l'Acadèmia General Militar de Saragossa, aleshores dirigida pel jove general Francisco Franco.
Un dels problemes més greus era la divisió entre l'exèrcit del país i el colonial. Aquests últims, anomenats "africanistes", estaven controlats pels seus caps i tenien una gran força política.
Tots aquests canvis no van agradar a un sector de l'exèrcit, i la dreta va aprofitar aquest descontentament per animar a la revolta militar contra la República. El cop d'estat del general Sanjurjo l'agost de 1932, però, va fracassar.
La Qüestió Nacional i les Autonomies Regionals
Un altre tema que va centrar l'interès dels governs republicans va ser el de les peticions d'autogovern que reclamaven alguns territoris.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya
A Catalunya, un primer projecte d'estatut es va elaborar a Núria i va ser acceptat per referèndum popular amb un 99% dels vots. El projecte partia del fet que la sobirania residia en el poble de Catalunya i que la República havia de tenir un caràcter federal.
L'Estatut de Catalunya, finalment aprovat el 9 de desembre de 1932 a Madrid, va establir que:
- El català seria declarat com a única llengua oficial.
- La Generalitat seria dotada de competències en àrees com:
- Percepció d'impostos
- Ensenyament
- Cultura
- Sanitat, etc.
Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat i Lluís Companys del Parlament.
Altres Estatuts d'Autonomia
L'estatut d'Euskadi es va aprovar un cop començada la Guerra Civil, el 1936, amb Aguirre com a Lehendakari. En canvi, les altres regions que havien manifestat el seu interès per accedir a l'autonomia, com Galícia o Castella i Lleó, no van arribar a temps per aprovar els seus estatuts abans de l'esclat del conflicte.
Els grups socials de dretes, i sobretot l'exèrcit, es van mostrar sempre molt hostils a les pretensions autonòmiques, en particular, les de Catalunya i Euskadi.