Reformes Clau de la Segona República
Pacte de Sant Sebastià (agost 1930)
Programa signat per republicans, catalanistes d'esquerres i PSOE per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari que va acabar convertint-se en el govern provisional de la Segona República.
Estatut de Núria (1931)
Projecte d'Estatut d'Autonomia redactat per un conjunt d'experts proposats per Macià (president provisional de la Generalitat) i que havia de definir el marc institucional de l'autonomia catalana i les competències que havia d'assumir. Es va lliurar al govern el 20 de juny de 1931.
L'Estatut definia Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola, declarava el català com a llengua oficial a Catalunya, acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana i establia les atribucions del poder de la República i de la Generalitat de Catalunya.
Llei de Congregacions (maig 1933)
Llei que es va aplicar amb l'objectiu de limitar el predomini dels ordres religiosos en l'educació. Va posar límits a la possessió de béns per part de les comunitats religioses i va preveure la possibilitat que els ordres religiosos fossin dissolts en cas que comportessin algun perill per a l'Estat.
Estatut d'Estella (1931)
Projecte d'Estatut redactat al País Basc per nacionalistes del PNB i carlins el juny del 1931. La seva aprovació es va retardar indefinidament a causa de l'oposició del republicanisme d'esquerres i dels socialistes que consideraven el projecte confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució Republicana. Va ser aprovat finalment el 1936 en plena Guerra Civil.
Llei de Contractes de Conreu (1934)
Llei elaborada l'11 d'abril de 1934 per tal de garantir als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern.
Missions Pedagògiques
Campanyes culturals destinades als sectors més humils de la població, formades per grups ambulants d'estudiants, professors i intel·lectuals. portaven a les zones rurals biblioteques, cors, conferències, teatre i cinema (La Barraca – Federico García Lorca). Eren promogudes pels dirigents republicans que veien la necessitat de millorar el nivell cultural de la població i de fer de la cultura un dret per a la majoria, i rebien el suport de nombrosos intel·lectuals i artistes.
Institut de Reforma Agrària
Organització encarregada d'aplicar la llei de reforma agrària. Per a fer-ho disposava d'un pressupost anual per a la indemnització dels propietaris expropiats i s'encarregava de facilitar l'assentament de famílies pageses. (Bienni Reformista)
Llei de Retirs (1931)
Llei que establia que tots els oficials en actiu de l'exèrcit havien de prometre la seva adhesió a la República, però se'ls donava l'oportunitat de retirar-se amb el sou íntegre si així volien fer-ho. A més, es van suprimir alguns rangs tradicionals, es va reduir el nombre d'unitats i oficis i es va clausurar l'Acadèmia General Militar de Saragossa. També van ser suprimides les capitanies generals, els tribunals d'honor, el Consell Suprem de Justícia Militar i la premsa destinada a l'exèrcit.
Fets de Casas Viejas (1933)
Insurreccions de jornalers a Andalusia (1933) que va tenir lloc durant el bienni reformista davant la lentitud de l'aplicació de la reforma agrària.
Llei de Jurats Mixtos
Llei que atorgava als treballadors un poder d'arbitratge vinculant en el cas de desacord, ja que les disputes laborals havien de ser sotmeses a la decisió d'un jurat mixt format pel mateix nombre de patrons i de treballadors.