Les reformes i crisis de la Segona República Espanyola
El Bienni Reformista i la transformació militar
- Professionalització de l'exèrcit (retir anticipat).
- L'exèrcit militar es va sotmetre al poder civil.
- Reducció de capitanies generals.
Reforma religiosa i educativa
- Disminució del pes de l'Església Catòlica i la seva influència en l'educació.
- Separació de l'Església i l'Estat.
- Dissolució de la Companyia de Jesús.
Reforma territorial
- Descentralització de l'Estat.
- Elaboració d'estatuts d'autonomia i creació de governs autònoms.
Reforma agrària
- Eliminar el latifundisme.
- Crear una classe de petits propietaris.
L'oposició a les reformes republicanes
Des del conservadorisme: el reformisme republicà es va haver d'enfrontar als grans propietaris agraris, a l'Església Catòlica i a una part de l'exèrcit. El 1932, es va produir un cop d'Estat que va ser frenat pel govern. Però les forces de la dreta es van reagrupar en la CEDA. Així va sortir un nou grup de caràcter feixista, la Falange Española (FE), dirigida per José Antonio Primo de Rivera.
El Bienni Conservador i el Front Popular
Els governs conservadors (1933-1935)
Alcalá Zamora convoca noves eleccions pel novembre del 1933 que van guanyar els partits de dreta, on Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit com a president del govern amb el suport de la CEDA. El nou govern va paralitzar la reforma agrària i el retorn de l'Església a l'educació.
Les revoltes de l'octubre de 1934
Es va produir una revolució l'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Espanyola.
El Front Popular (1936)
La dura repressió militar de la revolució d'octubre de 1934 i els escàndols en què el govern de Lerroux es va veure involucrat van comportar la convocatòria de noves eleccions el febrer del 1936. Les forces de centreesquerres s'hi van presentar agrupades en el Front Popular (a Catalunya, Front d'Esquerres). El seu programa era recuperar les grans reformes del primer bienni republicà i l'amnistia per als presos polítics del 1934.
A Catalunya, els partits dretans van reaccionar amb la creació del Front Català d'Ordre, dirigit per la Lliga Catalana. A Espanya, la dreta es va dividir entre el Bloque Nacional, la CEDA i la Falange Española. Les eleccions van donar la victòria al Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Santiago Casares Quiroga cap de govern. Es va restaurar la Generalitat de Catalunya.