Reformes del Govern Progressista a la II República
Les Reformes del Govern Progressista
El govern de coalició –republicans i socialistes–, sorgit de les eleccions del 28 de juny de 1931 i dirigit per Manuel Azaña, va continuar les reformes iniciades durant l'etapa del govern provisional i en va iniciar d'altres de noves. No obstant això, la seva aplicació pràctica, malgrat la seva importància, no fou satisfactòria en tots els casos.
La Reforma Religiosa
L'Estat s'havia declarat laic en la Constitució de 1931. Es van aprovar mesures per reduir el poder de l'Església en tots els àmbits:
- Gener de 1932: Dissolució de la Companyia de Jesús (jesuïtes) i confiscació dels seus béns.
- 1932: S'aprova el divorci, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris (passaran a dependre dels ajuntaments).
- 1933: Llei de Congregacions, per la qual l'Estat regula i fiscalitza les seves activitats, sobretot en l'ensenyament, on se'ls prohibeix exercir (problemes per trobar professors).
Aquestes mesures van fer que l'Església fos un grup d'oposició a aquest govern de la Segona República, juntament amb l'oligarquia terratinent, financera i petits i mitjans propietaris agrícoles que, sota la bandera del catolicisme, defensaven els seus interessos.
La Reforma Militar: "Llei Azaña" (1931)
Aquesta reforma s'havia iniciat durant el govern provisional (abril-juny de 1931), quan Manuel Azaña era ministre de Guerra. Amb el nou govern sorgit de les eleccions de juny de 1931, va continuar.
Els objectius de la reforma eren:
- Assegurar-se la fidelitat de l'exèrcit a la Segona República, allunyant-ne els oficials monàrquics.
- Professionalitzar l'exèrcit per garantir la seva eficàcia.
Les mesures:
- Permet la jubilació anticipada, passarien a la reserva amb la totalitat del sou, dels militars que no acceptessin la República.
- Se suprimeixen les capitanies generals.
- Es tanca l'Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida per Franco, considerada ineficaç i antirepublicana.
- Van suprimir els ascensos per mèrits de guerra.
- Es va crear la Guàrdia d'Assalt –cos de seguretat fidel a la República, havia de mantenir l'ordre públic amb mitjans preventius i no repressius, actuaria fonamentalment a les ciutats–.
- Redueixen a un any el servei militar obligatori.
Aquestes reformes van provocar malestar en un sector important de l'exèrcit (oposició). En general, la seva aplicació pràctica es va veure limitada per la manca de pressupost.
La Reforma Agrària: Llei de 1932
La reforma agrària era una qüestió pendent a Espanya.
Situació prèvia
- Hi havia grans desigualtats en l'estructura de la propietat i en la distribució de la terra (65 famílies tenien més de 500.000 hectàrees).
- Baix rendiment agrícola.
- Dificultat per modernitzar les explotacions.
- Greu situació del camperolat sense terra, el que afavoreix la revolució social.
- Els diferents governs entre 1898 i 1923 van dur a terme mínimes reformes, que foren insuficients, i intenten impulsar les àrees de regadiu.
El Govern Provisional (abril-juny 1931)
Va fer una sèrie de decrets previs a la llei de reforma agrària:
- Decret de termes municipals: obliga els propietaris a contractar jornalers locals abans que forans. Si hi havia una vaga, els propietaris no poden contractar obrers d'altres àrees.
- Decret de "conreu forçós": obliga el propietari a realitzar tasques imprescindibles per millorar el conreu i ocupar més mà d'obra.
El Govern Progressista de la II República (juny 1931 - novembre 1933)
Objectius:
- Redistribució de la propietat assentant uns 60.000 camperols anualment.
- Crear una classe de petits i mitjans propietaris que facilitessin la modernització de l'agricultura i l'aprofitament de la terra.
- Reduir l'atur al camp assentant els jornalers a les terres expropiades.