Reformes i Reptes de la Segona República (1931-1933)

Problemes del Bienni Reformista (1931-1933)

La República va néixer ja tocada pel deute contret per la Dictadura de Primo de Rivera i pel context econòmic de crisi dels anys 30. La crisi afectà les partides pressupostàries i limità l'efectivitat i l'aplicació de les àmplies i ambicioses mesures socials i econòmiques.

Crisi econòmica i tensió social

• La crisi econòmica havia provocat el tancament de fàbriques i fins i tot alguns terratinents havien deixat de cultivar a causa dels baixos preus.
• L'augment de l'atur i les dificultats laborals al camp suposaren una tensió per al primer govern republicà. Aquest sabia que si iniciava una política agressiva de col·lectivitzacions i expropiacions de terres i empreses podia provocar la participació de la part més conservadora de l'Exèrcit (amb el recolzament econòmic de l'oligarquia terratinent i de la burgesia industrial). Alhora, si reprimia els desordres revolucionaris s'enfrontaria als obrers.

Dificultats de gestió i oposició

• Les dificultats de gestió de la República partiren d'una situació econòmica desfavorable (crisi dels anys 30), la dificultat de dur a terme les reformes i la lentitud en alguns casos per la reticència de les forces econòmiques (terratinents i empresaris).
• La desesperació dels camperols, que veien com les promeses de reforma agrària eren massa lentes i poc eficaces, provocà accions contundents dels sindicats, especialment de la FAI i la FNTT, com vagues i manifestacions, incrementant la conflictivitat social.
• Una oposició conservadora s'anà organitzant durant el Bienni Progressista i veia atacats els seus interessos en les reformes. A més, veia en les mesures liberals la pèrdua de la seva identitat, ja fos per l'aconfessionalitat de l'Estat i la laïcitat educativa com pel nou model territorial descentralitzat.

Repressió i oposició anarcosindicalista

• Algunes accions repressives dutes a terme pel govern de la República suposaren l'oposició dels anarcosindicalistes. Per exemple, la vaga d'abril del 1931 a Sevilla i Barcelona i la contundent reacció del Govern Provisional, declarant l'estat de guerra i enviant la Guàrdia Civil, els fets de Castilblanco i els fets de Casas Viejas.

La Sanjurjada

També la dreta política prengué les seves mesures. L'agost del 1932, Sanjurjo, que havia estat director de la Guàrdia Civil, preparà un cop d'estat amb suport d'una part de l'Exèrcit i carlistes com a reacció al procés de votació de l'Estatut de Catalunya. La revolta fou ràpidament sufocada i el general empresonat i condemnat a mort.

Desgast del govern i eleccions del 1933

Els dos anys de República progressista havien suposat un desgast al govern. Azaña havia aprofitat la victòria contra Sanjurjo per recolzar l'Estatut a les Corts. La dura campanya dels mitjans de comunicació conservadors davant la gestió d'Azaña dels fets de Casas Viejas, però, suposà la constatació del fracàs de la reforma agrícola. Malgrat el suport dels socialistes al govern (en contra del que reclamava la FNTT), Azaña dimití i Zamora convocà eleccions generals pel novembre del 1933.