Reformes de la Segona República a Espanya i l'Estatut de 1932

Història3,54 KB

Reforma religiosa

Reforma religiosa: Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l'església. També es van autoritzar el divorci i el matrimoni civil, i es van secularitzar els cementiris. Per tal de limitar el predomini dels ordres religiosos en l'educació, el govern els va prohibir que es dediquessin a l'ensenyament. Francesc Vidal i Barraquer no va dubtar a manifestar la seva oposició a la República.

  • Mesures destacades: estabilització de l'estat laic, divorci, matrimoni civil i secularització de cementiris.
  • Limitació de l'activitat dels ordres religiosos en l'ensenyament públic.

Modernització de l'exèrcit

La modernització de l'exèrcit: El govern republicà estava convençut que l'exèrcit necessitava una transformació. Va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit més eficient i posar fi a la macrocefàlia. Amb aquesta finalitat es va promulgar una llei que establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República.

La reforma va tenir uns resultats limitats: es va aconseguir disminuir la despesa, però la reducció del pressupost va dificultar la modernització del material.

  • Objectius: racionalitzar la jerarquia, reduir despeses i garantir la lleialtat al nou règim.
  • Problemes: pressupost insuficient per a la modernització d'equipaments.

Reforma agrària

La reforma agrària: Es volia posar fi al predomini del latifundisme, predominant al centre i al sud, i millorar les condicions de vida dels jornalers. La reforma tenia una importància clau pel pes que tenia l'agricultura a Espanya.

Una sèrie de primers decrets, pensats per protegir els pagesos sense terra, van incloure mesures com la prohibició de rescindir certs contractes d'arrendament, la fixació de la jornada laboral a 8 hores i l'establiment de salaris mínims.

  • Prohibició de rescindir arbitràriament contractes d'arrendament.
  • Jornada laboral de 8 hores.
  • Salaris mínims per als jornalers.

L'estatut d'autonomia del 1932

L'estatut d'autonomia del 1932: A Catalunya, les eleccions generals a Corts constituents del 28 de juny de 1931 van donar el triomf a Esquerra Republicana. Com a mostra d'aquest suport, nombrosos intel·lectuals, republicans i polítics d'esquerra i independentistes es van incorporar al partit. El 18 d'agost de 1931 Francesc Macià va presentar l'estatut a les Corts de Madrid per tal que fos sotmès a discussió i aprovació.

Fora de Catalunya, alguns sectors de la dreta s'alçaren indignats contra les pretensions del poble català expressades a l'Estatut de Núria, perquè consideraven que posava en perill la unitat espanyola. Van organitzar mítings i manifestos en contra de l'estatut; la seva aprovació no seria fàcil i es va imposar l'oficialitat del castellà en certs debats.

En la discussió es van manifestar tres posicions ben definides:

  • La del govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada.
  • La de tots els parlamentaris catalans, que van fer un front comú per reclamar una autonomia àmplia.
  • La de l'oposició de la dreta, que defensava una Espanya unitària.

Notes: Aquest resum recupera les mesures i tensions principals de la primera etapa de la Segona República, amb especial atenció a Catalunya i l'Estatut de 1932.

Descarregar

PDF Word HTML