Reformes Socialistes i la Fi del Franquisme a Espanya
Reformes socialistes i lluita contra la crisi
Les reformes socialistes i la lluita contra la crisi van aconseguir una disminució de la inflació i una modernització de l’estructura econòmica. La reestructuració industrial va comportar el tancament d’empreses poc rendibles i la pèrdua de llocs de treball. Com a conseqüència, els sindicats varen convocar conjuntament tres vagues generals (1988, 1992, 1994).
Es varen incrementar els serveis públics i les prestacions que varen ajudar a la consolidació de l'Estat del benestar a Espanya. Es varen impulsar obres públiques rellevants, com ara:
- El pla d’autovies.
- La construcció del tren d’alta velocitat (AVE).
- Les infraestructures per als Jocs Olímpics de Barcelona.
Política interior i internacional
En política interior, es va impulsar una reforma per treure poder a l’exèrcit amb la voluntat d’allunyar el perill colpista. Es varen prendre mesures contra el terrorisme, sobretot d’ETA, en col·laboració amb França. També es va permetre la legalització de l’avortament i l’extensió de l’educació obligatòria fins als 16 anys.
Pel que fa a la política internacional, el 1985 es va signar el Tractat d’Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea. El 1986, després d’un referèndum, es va decidir la permanència definitiva d’Espanya a l'OTAN.
Els darrers anys del franquisme
Durant els darrers anys del franquisme, concretament el 1973, Franco estava molt malalt i, per primera vegada, va nomenar cap de govern l’almirall Carrero Blanco, que va ser assassinat aquell mateix any en un atemptat d’ETA. En aquest context, els immobilistes defensaven el manteniment intacte del franquisme, mentre que els oberturistes apostaven per un procés de reformes progressives.
El 1974 es va constituir un nou govern presidit per Carlos Arias Navarro, qui va prometre una obertura política, però les reformes varen ser insignificants. Molts oberturistes varen mostrar el seu descontentament, mentre que els immobilistes varen començar a defensar violentament al carrer la necessitat de mantenir els principis del franquisme.
L'oposició i la fi de la dictadura
L'oposició antifranquista va manifestar que no acceptaria cap canvi que no comportés la concessió d’una amnistia, el reconeixement de les llibertats i la convocatòria d’eleccions lliures. Les mobilitzacions populars en demanda de la democratització del règim varen augmentar de manera significativa. Finalment, Franco va morir el 20 de novembre de 1975.