El Reformisme Dinàstic i la Crisi de la Restauració (1898-1912)
El Reformisme Dinàstic i la Crisi de 1898
L'any 1898 comença la primera crisi profunda a Espanya, on es pren consciència que el país s'hauria de regenerar. L'any 1902, Alfons XIII es fa major d'edat i comença a governar, sent proclamat nou rei d'Espanya.
El Primer Govern Regeneracionista de Silvela (1899)
El primer intent de govern regeneracionista va ser un fracàs. Així, l'any 1899 es crea un nou govern conservador a Espanya dirigit per Silvela. Ell integra dos sectors clau al seu govern:
- Polavieja (militar)
- Manuel Duran i Bas (un important burgès català)
Les Reformes de Silvela i el Tancament de Caixes
Silvela dona poder als ajuntaments i intenta fer reformes perquè l'autonomia de Catalunya vagi desapareixent. L'any 1899, s'augmenten els impostos a Catalunya. Villaverde i Silvela, en veure que els burgesos retiraven els seus diners dels bancs, impulsen el Tancament de Caixes, que consisteix a tancar comerços de forma temporal com a protesta fiscal. La gent es nega a pagar.
Davant d'aquesta situació, la gent convoca una vaga general on intervenen fortes càrregues policials. Les conseqüències immediates són:
- L'empresonament dels morosos durant 17 mesos, ja que la Constitució no s'aplicava a Catalunya en aquell moment.
- La declaració de l'estat de guerra, que atorgava a la policia carta blanca per mantenir l'ordre públic sense conseqüències.
Com a resultat, Catalunya deixa de votar els partits dinàstics.
La Caiguda de Silvela i el Bipartidisme (1902-1912)
Manuel Duran i Bas dimiteix. El militar Polavieja, mà dreta de Silvela, adverteix que si se segueix així, es podria tenir Catalunya en contra. Silvela dimiteix el 1903. L'any 1902 entra Sagasta al govern, coincidint amb la majoria d'edat d'Alfons XIII. Sagasta i Silvela són els dos futurs líders del bipartidisme.
Sagasta intenta fer reformes, però ja fa temps que només és bo per a això. Sagasta recorre al falsejament electoral. Fins al 1912, els partits dinàstics es van alternant, i entre els governadors busquen mantenir el sistema bipartidista.
Al gener del 1903, Sagasta mor. S'implanta el Partit Conservador i torna Silvela, a qui li agradaria democratitzar Espanya. L'únic que temien era el Sexenni Democràtic, però Espanya no es va democratitzar. Els objectius del govern eren guanyar votants i consolidar el regeneracionisme a Espanya.