El reformisme dinàstic i l'oposició a la Restauració (1899-1931)

El Reformisme Dinàstic a la Restauració

El fracàs del primer govern regeneracionista

L'any 1899, el nou líder conservador, Silvela, va impulsar una política reformista consistent en:

• Descentralització administrativa.
• Nova política pressupostària: Augment de tributs sobre productes bàsics i creació de nous tributs.

La protesta a Catalunya: el Tancament de Caixes

Aquesta política va provocar una forta protesta a Catalunya, coneguda com el Tancament de Caixes:

• Els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral.
• El Govern va decidir embargar els morosos, i l’alcalde (Dr. Robert) es va negar a executar l’embargament.
• Es va estendre una vaga general per Sabadell, Mataró i altres localitats.
• El Govern va empresonar els morosos i va suspendre les garanties constitucionals.
• Aquest episodi va significar el trencament de les elits econòmiques de Catalunya amb els partits dinàstics; el catalanisme va esdevenir l'alternativa.

Les reformes de Maura i Canalejas

L'any 1902, Alfons XIII va pujar al tron, i es va produir una renovació de la política amb idees reformistes.

El govern conservador d'Antonio Maura (1904-1909)

El Partit Conservador d’Antonio Maura va impulsar la "revolució des de dalt", és a dir, des del Govern, per tal d’impedir una revolta popular.

Políticament:

• Va dotar el sistema d’una nova base social per acabar amb el caciquisme.
• Va aprovar una nova reforma electoral que va dificultar el frau electoral.
• Va intentar atreure el catalanisme moderat.
• Va ser intransigent en el manteniment de l’ordre públic.

Socialment:

• Va aprovar la Llei del descans dominical.
• Va crear l’Institut Nacional de Previsió per a les assegurances obreres.
• Va promulgar la Llei de colonització interior per estimular l’agricultura.

El govern liberal de José Canalejas (1910-1912)

L'any 1910, Canalejas va formar un nou govern liberal.

Políticament:

• Va limitar el poder de l’Església amb l’oposició de la Santa Seu.
• Va aprofundir en la separació de l’Església i l’Estat.
• Va limitar l’establiment de nous ordres religiosos (coneguda com la Ley del Candado).

Socialment:

• Es va substituir l’impost de consums per un progressiu sobre les rendes.
• Es va reformar la Llei de lleves per fer obligatori el servei militar.
• Es van promulgar lleis per millorar les condicions laborals.
• Es va iniciar una Llei de Mancomunitats.

Les Forces d’Oposició a la Restauració

Republicanisme i Lerrouxisme

A inicis del segle XX, la divisió del republicanisme li va restar força electoral. L'any 1903, es va crear una nova Unió Republicana que:

• Es va apropar al catalanisme.
• Es va integrar en la coalició Solidaritat Catalana (1907).

L'any 1908, es va fundar el Partit Radical, integrat per un grup descontent de la Unió Republicana liderat per Lerroux, amb:

• Un discurs demagògic.
• Un caràcter anticatalanista i anticlerical.

Carlisme i Tradicionalisme

Carlisme:

• Després de la mort de Carles VII, amb el seu fill Jaume de Borbó van continuar les lluites internes en el partit.
• L'any 1919, Vázquez de Mella va fundar el Partit Catòlic Tradicionalista.
• Les bases socials es van concentrar al País Basc, Navarra, Catalunya i Andalusia.

Tradicionalisme:

• L'any 1907, es va fundar el Requetè, de caràcter paramilitar i actuant com a força contra el republicanisme i l’obrerisme.
• Les bases socials de l’integrisme es trobaven en els mateixos llocs que el carlisme.
• L'any 1931, carlistes i tradicionalistes es van unir en el partit Comunió Tradicionalista.