El Reformisme Dinàstic i l'Oposició Política (1902-1923)
Reformisme dinàstic
El desastre del 98 va propiciar un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes.
- 1902: Majoria d'edat d'Alfons XIII, inici de la segona etapa de la Restauració.
- 1899: Maria Cristina torna al govern conservador amb Silvela, impulsant una política reformista, pressupostària i de descentralització administrativa.
- Tancament de caixes: Vaga de comerciants.
- Els dirigents dimiteixen: fracàs del regeneracionisme.
Opcions del reformisme
- Partits del torn dinàstic: Crítica al frau electoral.
- Partits marginats del sistema: Volen mobilitzar l'opinió política.
- Regeneracionisme intel·lectual i literari: La Generació del 98.
Reformisme conservador
- 1903: Maura es fa càrrec del govern amb suport a les «masses neutres».
- Vol posar fi al caciquisme amb la Llei electoral i la d'Administració local.
- Es millora la legislació laboral i s'impulsa una política exterior (intervenció d'Espanya al Marroc).
- La falta d'entesa amb el Partit Liberal i la repressió de la Setmana Tràgica marquen la fi de l'etapa.
Reformisme liberal
- Vol atreure sectors populars amb un reformisme social i limitar el poder de l'Església.
- Planteja la separació Església-Estat i promou la Ley del Candado, que prohibia noves ordres religioses a Espanya.
- Es reforma el sistema d'impostos.
- Elaboració del projecte de Mancomunitats.
- Assassinat de Canalejas: fi de l'etapa.
Forces polítiques d'oposició
Nou republicanisme: Unió Republicana
- Principal grup de l'oposició política, caracteritzat per ser un ampli moviment social i reformista.
- 1903: Es crea Unió Republicana per intentar agrupar els grups republicans i restaurar la Constitució del 1868.
Republicanisme lerrouxista
- Lerroux feia servir un discurs radical per atreure les masses populars.
- Era anticatalanista i vinculat a la burgesia i l'Església.
- Eleccions de 1907: funda el Partido Republicano Radical.
Els partits catalanistes
Al segle XX es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya. Reclama el dret de Catalunya a l'autonomia i vol intervenir en la política espanyola per descentralitzar-la. Es divideix en dos sectors:
- Grup d'intel·lectuals progressistes que volien negociar les reivindicacions catalanistes amb el govern de Madrid.
- Majoria de dirigents del partit, partidaris d'una política possibilista que permeti arribar a acords.
- Crisi: comença el 1904.