La Regència d'Espartero i la Dècada Moderada

Història12 de jul. 20243,22 KB

LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1840-1843)

Mª Cristina s’havia negat a signar una llei de municipis i això ho va aprofitar Espartero per prendre la regència però tot i ser progressista no va promoure grans canvis. A més, durant aquest període van haver grans complots contra Espartero juntament amb la reina que conspirava des de fora. Espartero va sofrir un assetjament continu i la reina, fins i tot, va intentar un cop d’estat contra ell. A Barcelona es va crear una junta de vigilància per defensar-se dels atacs moderats però Espartero la va dissoldre. Al 1842, Espartero va signar el tractat de lliure canvi amb Anglaterra el que significava l’enfonsament de la indústria catalana. Això va provocar grans revoltes a Barcelona i Espartero va respondre amb un bombardeig, el que va ocasionar que fos destituït. Aquell moment el van aprofitar els moderats per arribar al poder.

LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)

Aquest període va ser clau pel desenvolupament de l’estat liberal espanyol. En primer lloc, Isabel II va ser declarada major d’edat i va ser utilitzada pels conservadors. Al 1845 es va elaborar una altra constitució:

Constitució de 1845 (reforma de la del 1837) [conservadora]
Sobirania dual (de la sobirania i les Corts). És un pas enrere ja que a la resta dels països europeus era nacional. Intolerància religiosa. Només es tolera la religió catòlica que és la de l’Estat. 2 cambres. Però el Senat es nomenat pel rei i pot haver un nº il·limitat de senadors amb títol vitalici i, en el Congrés, les eleccions s’allarguen a 5 anys. Les Corts només poden ser convocades pel rei. Puja el nivell de renda per votar (no arriba ni al 5% de la població). Els membres de les administracions locals seran nomenats pel govern central.

Al 1844 es va crear la Guàrdia Civil. Abans de la seva creació, va haver un conflicte entre González Bravo (volia que la guàrdia civil estigues formada per civils) i el Duque de Ahumada (volia una guàrdia militar) en el qual va sortir com a vencedor Ahumada i el poder militar es va imposar sobre el civil. Des de les desamortitzacions, la relació del Govern amb l’Església era gairebé inexistent. I per arreglar-ho, al 1845 es va elaborar la llei de donació de culte i clero que tornava a l’Església els béns desamortitzats que no havien estat venuts. El Govern conservador va signar el concordat de 1851 amb el Papa on es reafirmava la llei de 1845 i on se li donaven certs privilegis a l’Església: L’estat reconeixia la religió catòlica com a única religió. Reconeixia el seu dret a tenir béns. Se lis assignava una quantitat important del pressupost de l’estat. Se li donava la possibilitat de censurar l’ensenyament i les publicacions. Aquest concordat va lligar definitivament els moderats amb l’església, encara que aquesta última va continuar recolzant els carlins. Entre 1846-1849 va tenir lloc la segona guerra carlina que va predominar a Catalunya i València. Alguns carlins van pensar que es podria solucionar casant Carles M. Isidre amb Isabel II però van fracassar.

Descarregar

PDF Word HTML