El Regeneracionisme i el Catalanisme (1898-1901)
El regeneracionisme i les conseqüències del 1898
La derrota militar a Cuba i Filipines, coneguda com "el desastre", va ser el detonant de la gran crisi del sistema polític de la Restauració. Tot i que l'impacte econòmic va ser limitat, els seus efectes van ser profunds a nivell moral i ideològic.
- Econòmicament: Es va dur a terme una reforma de la hisenda per compensar les pèrdues de la guerra.
- Políticament: Els nous governants van intentar renovar l'administració pública per erradicar la corrupció i fomentar la descentralització.
- Moral i ideològicament: La destrucció del mite de l'imperi espanyol va provocar una forta crisi d'autoestima nacional.
El moviment regeneracionista
Intel·lectuals progressistes, vinculats a la Institución Libre de Enseñanza, van impulsar un moviment de regeneració moral, social i cultural. Consideraven que la doctrina catòlica obstaculitzava el progrés científic. Joaquín Costa va ser la figura més destacada d'aquest corrent, al qual es van sumar pensadors de la Generació del 98.
La fi d'una època i el sentiment antimilitarista
Durant el regnat d'Alfons XIII (1902-1931), el torn pacífic va sobreviure, però amb reformes poc significatives. La societat va experimentar un fort sentiment antimilitarista, en considerar l'exèrcit culpable del desastre, fet que va provocar que els militars es reafirmessin en les seves posicions i busquessin recuperar el protagonisme polític.
El catalanisme: de la tradició al projecte polític
Catalanisme progressista: el federalisme
El projecte d'Estat Federal Espanyol va tenir el seu màxim exponent en el projecte de Constitució de 1873. Més tard, el 1883, Josep Maria Vallès i Ribot va proposar el projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola. Després de la mort de Pi i Margall (1901), el partit va entrar en decadència.
El federalisme de Valentí Almirall
El Memorial de Greuges (1885) va ser una fita clau. Davant el projecte d'un Codi Civil centralista, Almirall va presentar a Alfons XII un document denunciant el centralisme i reclamant el dret a la política regional.
Catalanisme conservador i tradicionalista
El bisbe de Vic, Torres i Bages, va publicar el 1892 "La Tradició Catalana", defensant valors medievals (família, propietat i religió) com a base per regenerar Catalunya, amb un enfocament regionalista però no polític.
La Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista
La Lliga de Catalunya (1887), de caire conservador, va presentar el 1888 el "Missatge a la Reina Regent" demanant l'autonomia. El 1891 es va fundar la Unió Catalanista, que el 1892 va redactar les Bases de Manresa, el document fundacional del catalanisme polític que reclamava la plena sobirania en matèria legislativa, educació i justícia.
La Lliga Regionalista i el 1901
La formació de la Lliga Regionalista (1901) va ser la culminació del descontentament post-98. La unió entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català va permetre l'èxit de la candidatura dels "quatre presidents" a Barcelona, trencant el monopoli dels partits dinàstics.
Anàlisi de fonts històriques
Bases de Manresa (1892)
Font primària de caràcter jurídic-polític. Defineix els principis del catalanisme polític i proposa 17 articles que limiten les competències de l'Estat Espanyol, atorgant sobirania a Catalunya, oficialitat del català i un sistema de corts itinerants.
Memorial de Greuges (1885)
Font primària de caràcter polític-social. És el primer manifest unitari del catalanisme. Denuncia la prohibició del sistema administratiu comarcal i la persecució de la llengua catalana en l'àmbit públic.