El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració (1902-1914)
El fracàs del primer govern regeneracionista
M. Cristina atorga el nou lideratge conservador a Silvela. Es proposa un projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària. El Tancament de Caixes, la vaga general de comerciants i la declaració de guerra del govern provoquen la dimissió de Duran i Bas i Polavieja. Aquest fet consolida el catalanisme, posa fi a l'esperit de regeneració i reprèn el torn dinàstic.
Opcions de reformisme
Els intents de reforma es dividien en diversos corrents:
- Partits del torn: Basats en la crítica del frau electoral i la voluntat de fer la «revolució des de dalt».
- Partits marginats: Objectiu de mobilitzar l'opinió pública.
- Regeneracionisme intel·lectual i literari: Reflexionen sobre la necessitat de regeneració.
Reformisme conservador i liberal
Reformisme conservador
Liderat per Maura, buscava formar una nova classe política, configurar un estat fort i impedir el protagonisme de les classes populars. Volia posar fi al caciquisme amb la Llei d'Administració Local i la Llei Electoral. Va adoptar mesures proteccionistes, va intentar integrar el catalanisme, va millorar la legislació laboral i va crear l'Institut Nacional de Previsió.
Reformisme liberal
Liderat per Canalejas, va plantejar la separació Església-Estat i va promoure la Ley del Candado, la reforma del sistema d'impostos i la llei del reclutament. El govern va elaborar el projecte de llei de mancomunitats que permetia que les diputacions provincials s'unissin per gestionar serveis públics.
L'auge del republicanisme i el lerrouxisme
Neix la Unió Republicana, una coalició que agrupa grups republicans al voltant de Salmerón, destacant la figura de Lerroux. El seu discurs era radical, demagògic, anticlerical i anticatalanista, vinculant el moviment als interessos de la burgesia i l'Església. A València, Blasco Ibáñez impulsa el blasquisme, un moviment populista similar.
Partits catalanistes i altres nacionalismes
La Lliga Regionalista es consolida com a partit hegemònic a Catalunya, reclamant l'autonomia i la descentralització de l'Estat, amb Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó al capdavant. Posteriorment, es funden el Centre Nacionalista Republicà i la Unió Federal Nacionalista Republicana. Pel que fa al nacionalisme basc, el PNB passa a ser la Comunió Nacionalista Basca, mentre que a Galícia sorgeixen les Irmandades da Fala.
Obrerisme i conflicte social
El sindicat Solidaritat Obrera promou la fundació de la CNT, amb una ideologia basada en la independència del proletariat i l'enderrocament del capitalisme. El conflicte de la Vaga de la Canadenca va acabar amb un acord general i la creació del Sindicat Lliure.
La política colonial i la Setmana Tràgica
La Conferència d'Algesires i el tractat hispanofrancès estableixen el protectorat al Marroc. Els atacs dels rifenys obliguen a mantenir una forta presència militar, patint una derrota al Barranc del Llop. Això, sumat al rebuig social, provoca la Setmana Tràgica a Barcelona, una vaga general amb forta càrrega anticlerical que acaba en estat de guerra.
Conseqüències polítiques
La caiguda del govern Maura i la dissolució de les Corts porten Canalejas al poder. Aquesta etapa es caracteritza per la inestabilitat, la creació del Partit Reformista, l'auge de l'anarcosindicalisme i l'augment del catalanisme republicà.