El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració

Història3,12 KB

El Regeneracionisme i la Generació del 98

Es van estendre entre bona part de la classe política i de l’opinió pública els valors ideològics del regeneracionisme (corrent ideològic):

  • Aquest corrent considerava que la societat i la política espanyoles estaven excessivament influïdes pel catolicisme.
  • Denunciava el caciquisme i la corrupció.
  • Reclamava «regenerar» la vida política i social del país, i solucionar els grans problemes d’Espanya «des de dalt».
  • Representant més destacat que apostava per modernitzar el país: Joaquim Costa.

Es va configurar un grup de literats i pensadors integrats en la «Generación del 98»:

  • Van fer una anàlisi d’Espanya en un sentit crític i pessimista.
  • Integrat per: Unamuno, Pío Baroja, Machado, Azorín…

L'intent de reforma de Francisco Silvela

El govern conservador de Francisco Silvela (1899-1901) va intentar concretar políticament les idees regeneracionistes (més endavant ho va intentar el liberal José Canalejas):

  • Va intentar millorar la vida dels treballadors, reduir la despesa pública, imposar un sistema tributari més equitatiu i no concedir cap autonomia a Catalunya.
  • Els impostos van acabar gravant més les classes mitjanes i baixes.

El Tancament de Caixes a Catalunya

A Catalunya, el «desastre» va provocar el «Tancament de Caixes»:

  • Barcelona es va negar a pagar la contribució trimestral a causa de les noves càrregues fiscals.
  • El govern va embargar els morosos, però l’alcalde de Barcelona es va negar a executar l’embargament.
  • El moviment va causar una vaga general de comerciants, l’empresonament dels morosos i la declaració de l’Estat de guerra.
  • El catalanisme es va començar a consolidar com a alternativa política de la Restauració.

Les crisis polítiques de la Restauració (1902-1923)

Els problemes d’Espanya a començaments del segle XX

  • Retard econòmic i cultural: injust repartiment de la riquesa que causava reivindicacions del moviment obrer i els jornalers del camp.
  • Règim polític corrupte.
  • Exèrcit antiquat i amb excés de comandaments.

La crisi del civilisme (1902-1907)

  • 1902: coronació d’Alfons XIII (amb 16 anys).
  • Govern de Segismundo Moret (1905-1907):
    • 1905: un acudit antimilitarista a la revista catalana «Cu-cut!» va provocar un assalt de 300 oficials a Barcelona.
    • Els autors d’aquests atacs no van ser castigats i els militars van exigir al govern una Llei de Jurisdiccions (els delictes contra l’exèrcit i la pàtria serien jutjats per tribunals militars).
    • Retrocés del civilisme.
    • Com a resposta, a Catalunya es va crear Solidaritat Catalana i va obtenir 41 dels 44 escons al Congrés el 1907.

Descarregar

PDF Word HTML