El Regeneracionisme Espanyol: Silvela, Maura i Canalejas (1899-1923)
El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració
Francisco Silvela, líder conservador, va encapçalar el primer govern regeneracionista el 1899. Va iniciar una política descentralitzada de l'administració i va augmentar els impostos per pagar els deutes de guerra. Això va originar una forta protesta a Catalunya el setembre de 1899 (tancament de caixes). L'alcalde de Barcelona es va negar a fer els embargaments i va dimitir. Es va produir una vaga de comerciants, i el govern va empresonar els morosos i va declarar l'estat de guerra durant 17 mesos a Barcelona. Aquest fet va provocar la caiguda de Silvela, va consolidar el catalanisme polític i va suposar la fi del primer projecte regeneracionista.
El 1902, Alfons XIII va pujar al tron fins al 1931. Es van identificar tres tipus de regeneracionisme:
- a) Partits Dinàstics: Volien una renovació des de dalt per evitar una revolució des de baix. Incloïen Silvela i Antonio Maura (conservadors) i José Canalejas (liberal).
- b) Els Marginats del Sistema: Republicà, socialista i catalanista, que pretenien una mobilització popular.
- c) Intel·lectual: Defensava reformes agràries i educatives.
El 1903 va finalitzar el torn de partits, però el govern va continuar en mans dels dos partits dinàstics (excepte a Catalunya, on des del 1901 dominarien els partits catalanistes i republicans). La corrupció electoral va persistir. Antonio Maura es va convertir en el nou líder del govern conservador (1903, 1905, 1907), mentre que José Canalejas liderava el liberal (1910-1914).
Reformisme Conservador (1903-1910): El Govern de Maura
La reforma de l'administració local i la Llei Electoral de 1907 impulsades per Maura no van donar els seus fruits. El caciquisme va continuar fins al 1918. Maura va adoptar mesures proteccionistes per impulsar la indústria, va intentar integrar el catalanisme i va impulsar reformes laborals. Va reiniciar la política colonial gràcies a la seva penetració al nord del Marroc a partir de 1906, culminant amb la creació del protectorat francoespanyol.
La Setmana Tràgica i la dura repressió posterior van provocar la caiguda del govern de Maura. Es va trencar la solidaritat catalana i es va crear la CNT el 1910.
Reformisme Liberal (1910-1912): El Govern de Canalejas
Les reformes de Canalejas van ser més intenses i es van centrar en la limitació del poder de l'Església. Va plantejar la separació Església-Estat i va aprovar la Llei Cándido per prohibir noves ordres religioses.
Va impulsar una reforma fiscal més progressiva, que va provocar protestes de les classes benestants, i va modificar el sistema de quintes amb la Llei de Reclutament de 1912. Tot i implementar mesures per millorar les condicions laborals, va reprimir vagues utilitzant l'exèrcit o prohibint la CNT entre 1911 i 1914.
Canalejas va iniciar el projecte de Mancomunitats, una unió de províncies per gestionar serveis, que a Catalunya es va aprovar el 1914 sota el govern del conservador Dato. L'assassinat de Canalejas el 1912 va posar fi als intents de regeneració des de dins del sistema.
El Cop d'Estat de Primo de Rivera
A l'abril de 1923, el govern liberal de García Prieto va intentar modificar la Constitució de 1876 per democratitzar el sistema i reduir la influència de l'Església. Alfons XIII, l'exèrcit i l'Església es van oposar a aquests canvis.
Miguel Primo de Rivera va donar un cop d'estat, que va comptar amb el suport del monarca. El govern va dimitir, i l'alta burgesia i les classes mitjanes van recolzar la dictadura militar.