El Regeneracionisme i el Reformisme a Espanya (1899-1912)
1.1 El fracàs del govern regeneracionista
El 1899, la reina regent Maria Cristina va atorgar la seva confiança a Francisco Silvela per formar un nou govern amb l'objectiu d'inculcar una política reformista. Acompanyat per Camilo Polavieja i Manuel Duran i Bas, el seu projecte proposava la descentralització administrativa i l'augment dels tributs sobre els productes per pagar els deutes derivats de la guerra de Cuba.
Les noves càrregues fiscals van provocar una forta protesta a Catalunya. Els ciutadans es van negar a pagar, fet conegut com el Tancament de Caixes.
Davant la intenció del govern d'embargar els morosos, l'alcalde de Barcelona es va negar i va dimitir, fet que va provocar una vaga general. El govern va respondre empresonant els morosos, suspenent les garanties constitucionals a Barcelona i declarant l'estat de guerra, la qual cosa va provocar la dimissió de Polavieja i Duran i Bas.
Aquest episodi marca el principi de la consolidació del catalanisme i la fi de l'esperit de regeneració, reprenent-se el torn dinàstic.
1.2 Les opcions del reformisme
El 1902, als 16 anys, puja al tron Alfons XIII. El 1903 coincideix amb una renovació del lideratge dels partits dinàstics:
- Partit Conservador: Antoni Maura
- Partit Liberal: José Canalejas
1.3 El reformisme conservador
El 1904, Maura es converteix en cap de govern. Impulsa un projecte polític «des de dalt», amb la necessitat de reformar el sistema polític des del govern. La seva nova base era el suport de les «masses neutres» per formar un estat fort que desbanqués els cacics i impedís el protagonisme de les classes populars.
- Llei electoral (1907): va fer més difícil el frau electoral.
- Llei d'administració local: va pretendre integrar el catalanisme donant més autonomia als ajuntaments i les diputacions.
- Legislació laboral: millora de les condicions de treball.
1.4 Reformisme liberal
El 1910, José Canalejas accedeix al govern liberal i planteja les següents reformes:
- Separació Església-Estat: va promoure la «Llei del candau», que prohibia a l'Església implantar nous ordes religiosos.
- Sistema fiscal: reforma dels impostos.
- Llei de reclutament: modificació del sistema de servei militar.
- Millores laborals: legislació encaminada a la protecció del treballador.
- Llei de mancomunitats: permetia que diferents províncies s'unissin per gestionar serveis públics.