El règim franquista: bases i política interior

Bases del règim

Els pilars basics del règim eren l’exèrcit, l’església i el moviment nacional (Falange). El Règim també tenia suport dels sectors conservadors, els catòlics, les elits econòmiques...

A) L’exèrcit

Encara que el franquisme no era una dictadura militar tenien influència (amb el pas dels anys van perdre influència)

B) Església Catòlica

L’església té un poder molt important. El nacional catolicisme mostra la identificació entre l’estat i l’església. Espanya és des de 1939 un estat confessional i la religió catòlica és la religió oficial de l’estat. L’església té el monopoli en l’educació.

C) El Moviment Nacional

Era el partit del règim sense poder polític, al servei del dictador. Després passa a ser la Falange Espanyola Tradicionalista i de las JONS. Es tracta d’un partit que haurà de compartir coexistència amb altres grups o famílies (monàrquics, catòlics...)

Les principals famílies van ser:

• Els Falangistes, van acumular molt poder fins 1942. Ramón Serrano Suñer (cunyat de Franco, ministre i camisa vieja i contacte de Franco amb Mussolini i Hitler) va ser qui va organitzar l’estat Franquista. Després la Falange va anar perdent importància en el règim.
• Exèrcit, molts oficials van participar en el “Alzamiento Nacional” de 1936. Molts militars van formar part dels governs. Carrero Blanco va ser home de confiança de Franco i president del govern quan va ser assassinat per ETA.
• Nacional-Catòlics, Eren el sector més conservador de l’església. Van tenir llocs al govern. Durant la guerra civil l’església va justificar el cop d’estat com una croada. Quan va caure la falange van tenir més importància. Més tard la representació catòlica passa a ministres de l’Opus Dei. L’influència de l’església va ser molt gran en ensenyament i en la vida moral espanyola.
• Monàrquics, Franco va tenir una postura ambigua amb la monarquia. Es declarava monàrquic però no deixava el poder. Després de la mort del rei Alfons XIII, el seu fill Joan de Borbó, aspirava a la corona. Franco només va acceptar a Joan Carles com a successor (va venir a Espanya a estudiar).
• Tradicionalistes/Carlins, Van tenir un lloc secundari.

Política interior

La política interior està marcada per la repressió. El fi de la guerra civil va portar a una dura repressió sobre els derrotats. Els perdedors de la guerra van patir depuracions, judicis sumaríssims, execucions i van ser portats a camps de treball. Es volia aniquilar tot el que fos contrari al règim. En 1939 es fa la “lleí de responsabilitats polítiques”, aquesta llei fa legal l’assassinat de tothom que hagués participat en la 2a república (30000 persones van ser afusellades i 250000 van anar a camps de treball i presó). També es va fer la “lleí de repressió de la massoneria i el comunisme” que permetia detenir a persones acusades d’això. Franco també va suprimir els partits polítics, els sindicats, centres culturals... hi havia control sobre el cinema, teatre, esport...

A Catalunya hi ha una forta repressió. Es va eliminar l’estatut d’autonomia, el parlament i el govern de la Generalitat. El seu president (Generalitat), Lluís Companys va ser afusellat. La dictadura de Franco va prohibir el català en àmbits públics com l’administració, llibre, premsa... La llengua va quedar reduïda a l’àmbit familiar. Els noms de carrers traduïts.