Règim franquista: neutralitat, Divisió Azul i oposició
Posició internacional durant la guerra
1) Neutralitat 2) No bel·ligerància 3) Neutralitat.
El moment de màxima col·laboració es va produir el 1941 quan s'envia un cos d'espanyols contra la Rússia soviètica: la Divisió Azul. No obstant això, cal dir que la intervenció dels Estats Units (EUA) va modificar el curs de la guerra i va derrotar Alemanya. Franco, davant d'això, ja no mostra alineament amb l'Eix i es declara novament neutral; retira la Divisió Azul (1943).
Anys blaus del franquisme
El franquisme adopta la imatge feixista del falangisme espanyol (uniforms blaus, desfilades marcials, els seus himnes i els seus emblemes). Va posar les bases polítiques i ideològiques de la seva autocràcia, dictant lleis antidemocràtiques.
Règim franquista i la conjuntura
L'evolució dels esdeveniments va forçar el règim a revisar els seus plantejaments inicials —inequívocament filonazis— i a adoptar posicions més proclius al bàndol aliat, vencedor de la guerra. En tot cas, aquesta adaptació al desenvolupament dels esdeveniments va contribuir a refermar Franco al poder.
L'oposició al franquisme a Espanya
En els primers moments, l'oposició a l'interior es va limitar a l'acció descoordinada de nuclis guerrillers, els maquis. La seva ocupació més espectacular va ser l'efímera ocupació militar de la Vall d'Aran el setembre de 1944. A l'interior d'Espanya, tanmateix, petits grups del PCE, el PSOE i la CNT es van mantenir actius.
En definitiva, van impulsar l'organització de vagues i protestes contra les quals la dictadura no va dubtar a usar l'exèrcit i una intensa acció policial.
L'oposició a Catalunya
Anava des de l'organització de grups clandestins d'ensenyament català fins a la lluita armada. Aquesta oposició, però, tingué dificultats per a contactar amb l'oposició a l'exili, que intentava mantenir vives algunes institucions republicanes, com la Generalitat. Hi hagué execucions de companys i obligacions a substituir-los.
Un cop començada la Segona Guerra Mundial, un gran nombre de catalans exiliats van decidir lluitar a favor dels aliats. A l'interior del país, les principals organitzacions opositores al règim, tant obreres (CNT, POUM, PSUC) com catalanistes (ERC), es van mantenir actives.
També van aparèixer noves organitzacions com el Front Nacional de Catalunya. Fou especialment important la vaga general de Manresa, el mes de gener de 1946, per reclamar l'increment dels salaris.