El Règim Franquista: Orígens, Estructura i Repressió

El règim franquista: Estructura i ideologia

Inicialment, l'organització i la simbologia franquista es basaven en el nazisme alemany i el feixisme italià. Qualsevol càrrec de l'Estat havia de jurar fidelitat al règim. Franco era cap de l'Estat, del govern, de l'únic partit polític permès i generalíssim dels exèrcits.

Institucions i control social

• Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
• Sindicat únic: Organización Sindical Española.
• Joventut: Frente de Juventudes (encarregat d'enquadrar el jovent des dels 7 anys).

Es va acabar amb la separació de poders; el poder executiu, presidit per Franco, es va imposar sobre el legislatiu i el judicial.

Suports socials i polítics

Des del primer moment, el règim franquista va tenir el suport dels sectors conservadors, els grans terratinents, la burgesia industrial i financera, un sector important de la pagesia i de les classes mitjanes urbanes, l'exèrcit i, sobretot, l'Església catòlica.

Repressió i mecanismes jurídics

Qualsevol associació que defensés idees contràries al règim va ser prohibida i perseguida. En primer lloc, es va atacar tots els grups que havien lluitat contra l'exèrcit franquista; els més perseguits van ser els republicans, comunistes, socialistes, anarquistes i separatistes.

Per fer més efectiva la repressió, el règim es va dotar de mecanismes jurídics, com la Ley de represión contra la masonería y el comunismo i la Ley de seguridad del Estado. Milers de persones van ser depurades, van anar a la presó o van patir sancions econòmiques.

Evolució i transformació del règim

Després de la Segona Guerra Mundial, amb la derrota de les potències de l'Eix, el règim va iniciar una transformació i va abandonar les formes més feixistes:

• 1945: S'aprova el Fuero de los españoles, que recollia drets essencials (igualtat davant la llei, educació, treball, tolerància religiosa, etc.).
• 1947: Les Corts aproven la Ley de sucesión a la jefatura del Estado, que definia Espanya com un estat catòlic, social i representatiu. Aquesta llei atorgava a Franco el poder vitalici i deixava a les seves mans el nomenament del successor. El futur rei hauria de jurar les lleis fonamentals del règim.
• 1958: S'aprova la Ley de principios fundamentales del Movimiento Nacional, que establia els principis del franquisme.