El Règim Moderat i la Dècada Moderada (1844-1854)
La configuració del règim moderat
Les eleccions de l'any 1844 van donar la majoria als moderats presidits per Narváez. Es va iniciar una política basada en el liberalisme moderat, que volia normalitzar les institucions liberals i crear una legislació bàsica amb fermesa. Els governs van reprimir els progressistes, i els seus líders principals van haver de marxar cap a l'exili. El règim es va fonamentar en la burgesia terratinent, creada per la fusió entre els aristòcrates i la nova burgesia, que consideraven necessari consolidar un nou ordre social.
La Constitució de 1845
El govern va preparar una reforma de la constitució progressista i va aprovar la Constitució de 1845, que va recollir els següents punts:
- Sobirania conjunta entre el monarca i les Corts.
- Ampliació del poder executiu.
- La religió catòlica va ser declarada l'oficial de l'Estat.
- Es va plantejar un sufragi censatari molt restringit, on només tenien dret a vot els majors contribuents de cada localitat.
El Concordat amb la Santa Seu
Els moderats van intentar millorar les seves relacions amb l'Església. Es va signar un concordat amb la Santa Seu en el qual s'establia l'aturada de la venda dels béns eclesiàstics. A canvi, la Santa Seu reconeixia Isabel II i acceptava l'obra desamortitzadora, mentre que l'Estat es comprometia al sosteniment de l'Església espanyola.
Consolidació de l'estructura del nou Estat
El moderantisme va voler consolidar l'estructura de l'Estat mitjançant diverses reformes clau:
- Reforma fiscal: Per augmentar els ingressos de la Hisenda pública, es van centralitzar els impostos en mans de l'Estat.
- Codificació: Es va aprovar el Codi Penal i es va elaborar un projecte del Codi Civil que recopilava el conjunt de lleis anteriors.
- Llei de l'administració local: Els alcaldes de més de 2.000 habitants serien nomenats per la Corona, mentre que el governador civil designaria els alcaldes dels municipis menors.
- Seguretat: Es va dissoldre l'antiga Milícia Nacional i es va crear la Guàrdia Civil (1844), una estructura militar que es faria càrrec del manteniment de l'ordre públic.
L'autoritarisme i la crisi del règim
Els governs moderats no van donar estabilitat política a l'Estat. L'autoritarisme es va accentuar durant el govern de Bravo Murillo, qui va proposar una reforma que transformava l'Estat en una dictadura tecnocràtica, governant per decret i suspenent les Corts. Aquesta reforma suposava la tornada a l'Estatut Reial. La proposta va fracassar i va augmentar el descontentament social; d'aquesta manera, una nova revolució l'any 1854 va permetre que els progressistes tornessin al poder.