Els Règims Demogràfics i la Distribució de la Població
Cens
: recompte de la població d'un país en un moment determinat. Dades diverses sobre la població (sexe, edat, renda...).
Padró municipal
: caràcter municipal (local). Naixements, defuncions, canvis de residència.
Transició demogràfica
: el model de transició demogràfica canvia d'una societat subdesenvolupada (poc creixement: alta mortalitat) a una societat desenvolupada (poc creixement: baixa natalitat).
Creixement natural
: nombre de nascuts menys defuncions. Creixement vegetatiu positiu: nascuts + menys defuncions i creixement vegetatiu negatiu: defuncions + menys nascuts.
Règim demogràfic antic (Fase 1)
: Espanya al segle XX es caracteritza per taxes de natalitat i mortalitat molt elevades. La natalitat corresponia a una fecunditat d'una mitjana de 5 fills per dia, calia aquesta elevada fecunditat perquè la mort infantil baixava molt durant el primer any. L'esperança de vida a Espanya (1880-1890) era de 35 anys, a causa de les dures condicions de vida, falta d'higiene... La mortalitat elevada estava relacionada amb les epidèmies, les males collites, les guerres i les catàstrofes naturals. Igual que la pesta negra.
Creixement demogràfic (Fase 2)
: la natalitat va continuar sent alta però la mortalitat va començar a baixar, la reducció de la mortalitat va provocar millores en l'alimentació i higiene. A finals del segle XVIII i XIX es van introduir nous conreus i tècniques més eficients en les feines al camp, ús del sabó i peces de cotó, etc. Espanya va tenir un descens continuat de la mortalitat a mesura que van millorant l'alimentació i la higiene.
Ajustament demogràfic (Fase 3)
: Espanya es va desenvolupar a la dècada del 1980, en aquesta fase la mortalitat va continuar baixant a causa de la millora de la higiene i la medicina. Les causes que van provocar la reducció de la natalitat a Espanya van ser de tipus econòmic i social.
El nou règim demogràfic (Fase 4)
: Europa i Espanya es caracteritzen per presentar taxes de natalitat i mortalitat molt baixes. Els avenços de la medicina permeten un augment de l'esperança de vida fins als 80 anys. Espanya va iniciar aquesta fase al 1990 però s'ha vist interrompuda per un augment de la natalitat vinculada a l'arribada dels immigrants estrangers.
Nupcialitat i fecunditat
: hi ha natalitat dels 25 als 35 anys, motius: menys estabilitat econòmica, menys fills = menys necessitat de tenir fills aviat i hi ha una tendència social d'allargar la joventut. Indicador conjuntural de fecunditat: mitjana de fills per dona.
Tipus piràmide: expansiva
: població jove: molts joves i menys població adulta, poca població vella.
Estable
: població adulta, molts joves i més població adulta.
Contractiva
: població envellida, pocs joves, molta població adulta i molta població envellida. Població envellida = país desenvolupat (bones condicions de vida, sistema sanitari per la majoria, bona alimentació...
Distribució de la població
: Es passa d'una societat agrària on el 80% de la gent es dedica al sector primari a una societat industrial on la gran majoria de la gent deixa de treballar al sector primari i es va a treballar al secundari i finalment es passa a una societat postindustrial on augmenta el sector terciari i baixa el primari. La població activa al 2008 augmenta perquè van arribar en edat de treballar aquelles persones nascudes durant els anys de creixement demogràfic també per la dona al treball i per l'immigració.