Regions Biogeogràfiques i Vegetació d'Espanya
Regions Biogeogràfiques d'Espanya
Regió Alpí-Boreal (Domini de Muntanya)
Límit d'altura: 2000-2100 m (límit d'arbres).
Vegetació: Pi negre (zones seques), avet (zones humides), prat alpí.
Regió Mediterrània (Domini Mediterrani i Continental)
Adaptació a la sequera: no necessiten fulles permanentment, excepte en casos d'escassetat d'aigua.
Vegetació densa: Alzina (adaptada a la sequera i al foc), pi pinyer, ginebró, margalló.
Regió Canària o Macaronèsica (Domini Canari)
Gran diversitat, caracteritzada per la laurisilva.
Vegetació: Drago, palmera, mar de núvols, pi canari.
Regió Eurosiberiana (Domini Oceànic)
Boscos caducifolis: la fulla cau per la disminució de la llum, no per la temperatura.
Vegetació: Faig, roure.
La Vegetació Espanyola
Factors que influeixen: Climatologia, relleu, tipus de sòls, acció antròpica.
Climes
Alpí
Temperatura mitjana: 4 °C
Precipitació: 1400 mm
Hiverns molt freds amb nevades freqüents. Estius frescos amb pluges considerables per tempestes de calor.
Subalpí
Temperatura mitjana: 6-13 °C
Precipitació: 1350 mm
Varietat menys extremada del clima alpí.
Atlàntic
Temperatura mitjana: 7-11 °C
Precipitació: 1100 mm
Humitat elevada, precipitacions freqüents al llarg de l'any, boires.
Mediterrani d'Alta Muntanya
Temperatura mitjana: 9 °C
Precipitació: 900 mm
Tempestes a l'estiu, pluges considerables, temperatures fresques.
Mediterrani de Muntanya Mitjana i Baixa
Temperatura mitjana: 12 °C
Precipitació: 700 mm
Estiu càlid i sec, pluges abundants a la tardor i primavera.
Mediterrani Litoral
Temperatura mitjana: 16 °C
Precipitació: 600 mm
Temperatures suaus a l'hivern, càlides a l'estiu, pluges poc importants, sobretot a la tardor.
Mediterrani de Tendència Continental
Temperatura mitjana: 14 °C
Precipitació: 400 mm
Hiverns freds, estius calorosos, amplitud tèrmica considerable, pluges escasses i irregulars.
La Formació Geològica del Relleu
El relleu peninsular és fruit de dos processos simultanis:
Orogènesi
Moviment de les plaques tectòniques (forces internes):
- Moviment hercinià: va fer emergir el Massís Hespèric i els massissos de l'Ebre i Catalano-Balear.
- Moviment alpí: va fracturar la Meseta i va fer elevar els sediments acumulats, formant els Pirineus.
Erosió
Forces externes que modelen el relleu.
Les Depressions
Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir van ser ocupades pel mar i posteriorment formades per sediments, aportats pels rius o procedents del mar o grans llacs.
Depressió de l'Ebre
S'estén entre els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i el Sistema Ibèric.
El riu Ebre recorre tota la depressió i desemboca al Mediterrani en forma de delta.
Depressió del Guadalquivir
S'estén entre la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques.
Gran plana de forma triangular que s'eixampla cap a l'est.
Altitud: 150-200 m.
Inicialment oberta al mar, posteriorment es va convertir en un lloc que es va anar formant lentament, quedant prop de la costa extenses zones d'aiguamolls.
L'argila va donar lloc a camps fèrtils ondulats.
Delta de l'Ebre
La seva creació ha estat fruit de la interacció de nombrosos processos geogràfics: sedimentació fluvial, corrents marins, processos climàtics i acció humana.
Tendeix a una gran desaparició progressiva.
Causes: reducció del cabal per construcció de preses i embassaments, impedint l'arribada de sediments al mar, i l'onatge que s'emporta els pocs sediments.