El Regnat de Carles IV i l'Inici de la Guerra del Francès
La crisi del regnat de Carles IV
Carles IV va allunyar els ministres il·lustrats per confiar el poder al militar Manuel Godoy.
Després de l'execució del rei francès Lluís XVI, Carles IV va declarar la guerra a França amb l'ajut d'altres monarquies absolutistes, però Espanya va ser derrotada. Quan Napoleó Bonaparte va pujar al tron de França, Espanya, per por de l'exèrcit napoleònic, va decidir forjar una aliança que va derivar en un conflicte amb la Gran Bretanya. Els dos estats van declarar la guerra als britànics, però l'exèrcit francoespanyol va ser derrotat a la batalla de Trafalgar.
Reformes i descontentament social
La crisi es va veure agreujada i Godoy va implementar una sèrie de polítiques reformistes, entre les quals destaca la desamortització de les terres eclesiàstiques. Aquestes reformes van ser molt qüestionades per:
- La noblesa
- L'Església
- La pagesia
Això va desembocar en un descontentament popular i una sèrie de revoltes.
El Tractat de Fontainebleau i el Motí d'Aranjuez
El 1807, Godoy va signar el Tractat de Fontainebleau amb França, pel qual es permetia l'entrada de tropes franceses a Espanya per atacar Portugal, aliada de la Gran Bretanya. Suposadament, s'havia de signar un repartiment de les terres portugueses amb l'Estat espanyol. Tanmateix, l'entrada de les tropes franceses va provocar un fort descontentament popular.
El 18 de març de 1808 va esclatar el Motí d'Aranjuez a causa de la por d'una possible invasió. En aquest motí, Godoy va ser destituït i Carles IV va ser obligat a abdicar a favor del seu fill, Ferran VII.
Les abdicacions de Baiona i el regnat de Josep I
Carles IV va escriure a Napoleó demanant ajut. Napoleó, veient la feblesa de l'Estat espanyol, va decidir annexionar-la al seu territori. Per això, Carles i Ferran van ser convocats a les Corts de Baiona, on van acabar abdicant. Finalment, Napoleó va nomenar rei d'Espanya el seu germà, Josep I.
Es va crear el Codi de Baiona, en el qual es reconeixia:
- La igualtat dels espanyols davant la llei.
- La igualtat en els impostos.
- L'accés als càrrecs públics.
A més, Josep I va iniciar una política reformista que pretenia acabar amb l'Antic Règim, abolint el règim senyorial i les terres en mans mortes. Això va posar la població en contra del nou monarca.