Regnat dels Borbons a Espanya: Utrecht, Il·lustració i Reformes
Conseqüències del Tractat d'Utrecht
El regnat dels Borbons comença amb una pèrdua important de poder i d'influència de la Corona espanyola en el context internacional. Després de la fi de la Guerra de Successió, els Tractats d'Utrecht (1713) i Rastatt (1714) van permetre a Felip V salvar el tron, però a canvi de cedir totes les possessions europees. Els Borbons van poder concentrar les seves energies a millorar la situació d'Espanya i a ocupar-se dels territoris americans. Per tant, va ser un segle de pau relativa, encara que van ocórrer enfrontaments bèl·lics on Espanya es va haver de veure involucrada; es van produir per l'interès a defensar l'accés al tron de Nàpols, Toscana i Parma, de Carles, fill gran d'Isabel. Buscant aliats, Felip V va signar una sèrie de pactes amb França (Pactes de Família) que van vincular els interessos de totes dues monarquies al llarg del segle XVIII. Amb Carles III, Espanya va intervenir en la Guerra dels Set Anys al costat de França (3r Pacte de Família) contra Anglaterra, i va perdre les possessions americanes de Florida, que li van ser restituïdes amb la Pau de Versalles juntament amb Menorca i la Colònia del Sacramento, a Uruguai.
Com van influir les idees il·lustrades a Espanya?
El corrent ideològic que va predominar a Europa al segle XVIII va rebre el nom d'Il·lustració. Els seus seguidors, els il·lustrats, sotmeten en els seus escrits la societat i l'home a una anàlisi científica, que prescindia de la tradició i les idees preconcebudes.
Il·lustració a Espanya
Primera generació d'il·lustrats
En la primera generació d'il·lustrats hi van destacar dos clergues que en les seves obres critiquen el pensament i la societat tradicional i immobilista.
Segona meitat del segle XVIII
A la segona meitat del segle XVIII es produeix l'eclosió de grans noms de la il·lustració espanyola: Campomanes, Olavide, etc., es van preocupar per millorar el sistema educatiu i les ciències útils, criticar la societat estamental i promoure la modernització econòmica.
Crítica a la societat tradicional
Els il·lustrats espanyols van criticar vivament els privilegis nobiliaris, negant el dret a la transmissió hereditària de qualsevol virtut. Afirmaven el dret a la igualtat de tots els éssers humans i reclamaven la fi de la superstició, les tradicions i els prejudicis que impedien el progrés.
Millorar l'educació per transformar el país
Els il·lustrats espanyols van fer de l'educació un objectiu prioritari, l'eix damunt el qual havia de pivotar el canvi del país. Per a ells, només la millora del nivell cultural podria treure Espanya del seu retard, millorar l'economia i permetre que les extenses capes de població acceptessin les reformes de l'estructura econòmica i social. A més de promoure reformes en l'educació, es van interessar per la ciència en tots els camps: història, art i literatura.
Despotisme il·lustrat
La majoria dels il·lustrats espanyols no defensaven canvis revolucionaris (liberalisme), ja que el seu nombre era escàs i feble davant l'estament privilegiat. Per això, van confiar en el poder monàrquic com a instrument per canviar les lleis, avançar en les reformes i modernitzar el país.