El Regnat dels Reis Catòlics i la Monarquia dels Àustries a Catalunya

El Regnat dels Reis Catòlics (1479-1516)

L'any 1479, deu anys després del seu casament, Isabel I va pujar al tron de Castella i Ferran II es va convertir en rei de la Corona d'Aragó. D'aquesta forma es feia efectiva la unió de les dues grans monarquies peninsulars. Es tractava, però, d'una unió dinàstica o personal:

• Les dues corones no es van unificar políticament i van conservar una personalitat diferenciada i independent.
• Castella i els regnes de la Corona d'Aragó (Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears) van mantenir institucions, lleis, administració pública i monedes pròpies.
• Les duanes no van desaparèixer.
• Els súbdits d'una corona eren estrangers a l'altra.

Quina mena de soldats formaven un terç? Quines conseqüències tenia aquest fet?

Un terç estava format per 3.000 o 4.000 soldats, la majoria eren d'infanteria, dirigits per un mestre de camp i diversos capitans. Es tractava d'un exèrcit permanent, format per soldats de diferents nacionalitats, però estaven mal pagats i s'avituallaven gràcies als allotjaments, ja que s'obligava les famílies pageses a donar-los sostre i menjar. Si la paga no arribava, feien actes de saqueig.

Territoris de Carles I

Carles I va heretar els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial (per via paterna) i dels Reis Catòlics, de qui va heretar el Regne de Castella, Nàpols, les Índies, Aragó i Canàries, per via materna.

Catalunya dins la Monarquia dels Àustries

El govern de Catalunya

Durant els segles XVI i XVII, el govern de Catalunya s'organitzava mitjançant dos tipus d'institucions: les que depenien directament del rei i les pròpies de Catalunya.

Institucions Reials

• Consell d'Aragó: aconsellava el rei en les qüestions referides al seu govern.
• El Virrei: Representava el rei a Catalunya, tenia unes atribucions molt limitades per les lleis i les institucions pròpies, mantenir l'ordre públic, comandar l'exèrcit i dirigir l'administració reial a Catalunya.

Institucions de Catalunya

• Les Corts (nobles, alts càrrecs, eclesiàstics i burgesos d'algunes ciutats): El rei les convocava quan necessitava diners, i els estaments, abans d'aprovar la donació econòmica, feien peticions diverses i proposaven reformes legals.
• La Generalitat: Va assumir la representació de Catalunya davant del rei i del virrei. La seva força es derivava de la seva potència econòmica, ja que tenia rendes i impostos propis. Els diputats eren elegits cada 3 anys mitjançant el sistema d'insaculació.

Bandolerisme

El bandolerisme va ser el fenomen més característic del món rural català dels segles XVI i XVII. Els bandolers actuaven en quadrilles, formades per persones d'extracció popular dirigides per un cap, que podia ser un membre de la petita noblesa rural, i es dedicaven als petits i grans robatoris, als segrestos per cobrar rescats i al contraban. Joan de Serrallonga va ser un bandoler popular.