El Regnat de Ferran VII (1814-1833): Absolutisme i Crisi Liberal
1. La Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)
Fonamentalment, el clero i la noblesa es van organitzar per demanar la restauració de l'absolutisme, mitjançant el *Manifest dels Perses*. Van aconseguir que el poble es mobilitzés, mostrant-se incondicional al monarca. Però Ferran VII no va complir les seves promeses i, per mitjà del Reial Decret de 4 de maig de 1814, va anular la Constitució i les lleis de Cadis, significant la tornada a l'Absolutisme i a l'*Antic Règim*.
A Espanya, les conseqüències de la guerra havien estat molt greus, causant moltes morts i destrucció. D'altra banda, la pagesia ja no pagava les rendes senyorials. Els sectors burgesos s'aprofitaven de la llibertat de fabricació per al desenvolupament de negocis. A les ciutats, les societats secretes i maçòniques, juntament amb un sector liberal de l'exèrcit, van originar un gran nombre de *pronunciaments militars*.
2. El Trienni Liberal (1820-1823)
La passivitat de l'exèrcit va obligar Ferran VII a acceptar la Constitució el 10 de març de 1820. Es va formar un nou govern. Els resultats electorals van donar la majoria als diputats liberals, que van iniciar una important obra legislativa.
3. Les Dificultats del Trienni Liberal
Les reformes liberals van suscitar ràpidament l'oposició. Les noves mesures liberals del Trienni van provocar el descontentament dels pagesos. L'any 1822 es van aixecar partides absolutistes a Catalunya i altres regions.
4. La Dècada Ominosa (1823-1833)
Els conflictes interns no van provocar el fi del règim liberal, sinó que va ser la intervenció de la *Santa Aliança* (els Cent Mil Fills de Sant Lluís) la que el va restaurar. Ferran VII no va acceptar les peticions per donar estabilitat a la monarquia i es va produir una forta repressió contra els liberals.
La principal preocupació de la monarquia va ser el problema econòmic. A Catalunya, l'agitació del sector més intransigent (ultrareialista) va produir la *Guerra dels Malcontents* (1827).
5. Conflicte Dinàstic i Transició Política
La Llei Sàlica impedia a les dones la possibilitat d'accedir al tron. Però Ferran VII, influenciat per la seva dona, Maria Cristina de Borbó, va promulgar la *Pragmàtica Sanció* (1830), que anul·lava aquesta llei i permetia a la seva filla Isabel ser hereva. Els carlins (partidaris de Carles Maria Isidre, germà del rei) es van negar a acceptar la nova situació, preparant el terreny per a la guerra civil.