Regnat d'Isabel II (1833-1868): Liberalisme i canvis a Espanya

Regnat d'Isabel II (1833-1868)

La implantació del liberalisme

Aquest període suposa la implantació definitiva del liberalisme a Espanya, tot i que les tres guerres carlines intentaren retornar a l'Antic Règim.

Divisions del liberalisme

Els liberals es dividiren en:

Moderats

• Partidaris d'una revolució liberal dirigida des de dalt.
• Sobirania compartida amb el monarca, amb diputats i senadors anomenats directament per la reina.
• Sufragi censatari: només podien votar els homes amb un nivell de riquesa alt.
• Drets i llibertats molt restringides (com la llibertat d'expressió).
• Catolicisme com a religió oficial.
• Respecte a les propietats i els drets de la noblesa i l'església.
• Creació de mecanismes de control (Guàrdia Civil, divisió provincial, alcaldes...).

Aquests principis es troben a l'Estatut Reial de l'any 1834 i a la Constitució de 1845.

Progressistes

• Partidaris de: sobirania compartida (però atorgant menys poder al monarca), sufragi censatari menys restringit, drets i llibertats individuals més amplis, i manteniment del Catolicisme.

Canvis econòmics

• Lliurecanvisme.
• Abolició dels impostos que es pagaven a l'església.
• Desvinculació de les terres de la noblesa.
• Abolició de la jurisdicció senyorial: només l'estat podia impartir justícia.
• Desamortització dels béns eclesiàstics.

Tots aquests principis es troben reflectits en la Constitució de 1837, la principal constitució progressista del regnat d'Isabel II.

L'objectiu dels progressistes amb aquestes mesures era aconseguir diners per: disminuir el deute de l'estat, crear un exèrcit nou i potent, i modernitzar el país.

Els progressistes rebien el suport de la mitjana burgesia i de les masses populars inicialment. Posteriorment, quan aquestes van comprendre que el liberalisme no defensava els seus interessos, van retirar el seu suport i el van donar al partit Demòcrata (nascut a mitjans del segle XIX).

Demòcrates

• Partidaris d'una revolució liberal completa amb mesures com: sobirania popular, sufragi universal masculí, i àmplies llibertats individuals.

Final del regnat

El malestar social i la crisi econòmica van provocar revoltes que van culminar amb un cop d'estat i l'exili d'Isabel II.