Els quatre regnes de la natura: Moneres, Protoctists, Fongs i Plantes

Regne de les Moneres

Són procariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, on no es diferencien els teixits. Tenen una nutrició autòtrofa o heteròtrofa, reproducció asexual i viuen en l'aire, l'aigua i l'interior d'organismes. Mesuren d'1 a 10 µm. Tenen el material genètic dispers pel citoplasma i tenen ribosomes. La majoria tenen una paret cel·lular composta de mureïna. Realitzen moltes reaccions químiques i metabòlicament són més diverses que les eucariotes; aquesta és la causa de la seva expansió.

Arqueobacteris

Viuen en ambients extrems, per això es considera que són anteriors als eubacteris. La paret cel·lular no té mureïna i els lípids de la membrana estan formats per àcids grassos.

• Halòfits: viuen en ambients saturats de sals com són les salines.
• Metanògens: produeixen metà i viuen en animals i aigües pantanoses.
• Termoacidòfils: viuen en ambients molt càlids i àcids com aigües termals sulfuroses.

Bacteris

Tenen un paper important en la salut, l'agricultura, la indústria i el cicle de la matèria.

• Segons la forma: poden ser cocs, bacils o espirils.
• Segons la nutrició:
  • Si són autòtrofs: incorporen matèria inorgànica que transformen en orgànica pròpia.
    • Quimiosintètics: obtenen energia de l'oxidació de compostos inorgànics. Fan un paper important en els cicles biogeoquímics.
    • Fotosintètics: tenen pigments per captar la llum que transformen en energia química.
  • Si són heteròtrofs: incorporen matèria orgànica que transformen en orgànica pròpia.
    • Sapròfits: s'alimenten de matèria orgànica en descomposició.
    • Comensals: colonitzen organismes alimentant-se de la seva matèria orgànica, sense perjudicar-los a l'inici i a vegades aportant substàncies. Viuen en recobriments externs i interns d'organismes.
    • Paràsits: ídem. Poden provocar la mort i malalties com la tuberculosi.

Regne dels Protoctists

Són eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, no es diferencien els teixits, són autòtrofs o heteròtrofs, amb reproducció sexual o asexual. Viuen en roques o superfícies interiors d'organismes i llocs aquàtics. Mesuren d'1 a 100 µm.

Autòtrofs

Viuen a llocs aquàtics, realitzen la fotosíntesi i ajuden molt a aportar oxigen al medi. Segons la seva estructura es divideixen en:

Microalgues

Poden ser unicel·lulars i són importants per formar el fitoplàncton.

• Euglenals: són flagel·lats i canvien de forma gràcies a la seva pel·lícula interior.
• Dinoflagel·lats: les seves cèl·lules estan cobertes de petxines formades per plaques de cel·lulosa.
• Diatomees: tenen parets cel·lulars impregnades de sílice.
• Crisofícies: tenen una mida molt petita formant part del nanoplàncton.

Macroalgues

Destaquen per la seva gran mida, amb poca diferenciació cel·lular. Segons el tipus de pigment es distingeixen entre:

• Verdes: contenen pigments com la clorofil·la, reserven midó i la paret cel·lular està composta de cel·lulosa.
• Vermelles: fan la fotosíntesi gràcies a pigments (ficoeritrines) i tenen carbonat de calci a la paret cel·lular.
• Brunes: són molt grans i algunes estan plenes d'aire per situar-se en posicions per captar la llum.

Heteròtrofs

Hi ha divisions que tenen en comú aquesta nutrició i que en classificacions antigues van ser incloses com a animals o fongs.

Floridures Protoctists

Els fongs mucilaginosos durant la seva fase vegetativa tenen la capacitat d'ajuntar-se lentament i reconstruir-se després de ser desmembrats.

• Mixomicets: estan constituïts per masses de plasmodi i produeixen espores.
• Oomicets: les cèl·lules tenen paret cel·lular de cel·lulosa i produeixen espores.

Protozous

Són unicel·lulars, s'alimenten per fagocitosi i es desplacen de moltes formes. Hi trobem:

• Amibes: tenen forma indeterminada perquè la seva membrana es deforma.
• Foraminífers: solen estar al mar i amb els seus esquelets calcaris formen roques.
• Actinòpodes: tenen llargues prolongacions que surten dels porus de les seves petxines.
• Zooflagel·lats: tenen flagels que els permeten moure's; viuen lliures, en simbiosi o com a paràsits.
• Ciliats: tenen cèl·lules cobertes per molts cilis i un vacúol que regula l'aigua de l'interior.
• Esporozous: són paràsits que provoquen malalties greus.

Regne dels Fongs

Són eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, no es diferencien els teixits, són heteròtrofs, amb reproducció asexual o sexual. Viuen en matèria descomposta o en simbiosi amb algues. Mesuren de 10 a 100 µm. Són organismes haploides.

Característiques importants

• Tenen una organització tal·lofítica amb poca diferenciació i divisió de treball. L'estructura del tal·lus està formada per filaments tubulars anomenats hifes, i el conjunt d'hifes es diu miceli.
• Les cèl·lules dels fongs posseeixen paret cel·lular de quitina.
• Emmagatzemen glicogen com a reserva energètica.
• Són heteròtrofs i s'alimenten per absorció, és a dir, absorbeixen les substàncies produïdes de la digestió.
• Tenen reproducció asexual per espores i sexual quan s'uneixen les hifes de dos micelis compatibles.

Classificació segons l'estructura

• Zigomicets: tenen un miceli desenvolupat. La majoria són microscòpics, coneguts com a floridures; són paràsits, però sobretot sapròfits.
• Ascomicets: la seva estructura reproductora es forma a partir del miceli que surt a l'exterior travessant el sòl. Són llevats per fermentar i fer pa, cervesa i vi.
• Basidiomicets: l'estructura reproductora es forma a partir del miceli que surt a l'exterior travessant el sòl; en el barret es troben els basidis on es formen les espores.

Regne Vegetal

Són eucariotes, pluricel·lulars, es diferencien els teixits, tenen nutrició autòtrofa i reproducció asexual o sexual. Viuen a llocs terrestres i mesuren de 10 a 100 µm.

Característiques

• Tenen una estructura cormofítica, amb teixits i arrel, tija i fulla, menys els briòfits, que tenen una estructura protocormofítica amb rizoides, cauloides i filoides.
• La paret cel·lular és de cel·lulosa.
• Emmagatzemen midó. La nutrició és autòtrofa per fotosíntesi gràcies a la clorofil·la.
• Tenen un cicle haplo-diplont.