Els Reis Catòlics i la Unificació d'Espanya

Reis Catòlics

A n'aquell moment a la Península, hi podem situar quatre territoris, la Corona d'Aragó, la Corona de Castella, el Regne de Navarra i Nassarita de Granada.

La unió dinàstica comença amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó (1469), amb la seva coronació, s'originarà una nova entitat política; la monarquia hispànica.

Amb aquesta unió, ve donat l'objectiu dels Reis Catòlics en implantar una monarquia autoritària, que és la imposició d'autoritat política sobre la noblesa i el clero. Aquesta, acabà sent una de les dinasties més fortes i unides políticament, però no territorialment, la qual cosa, aquesta unió dinàstica, on les lleis, la moneda, les institucions i Corts pròpies de cada corona estaven diferenciades encara que, mantenguessin en comú la monarquia.

Apareix un desequilibri entre les dues corones, ja que Castella tenia un pes territorial,

demogràfic i econòmic més gran que va originar un creixement castellanització de la monarquia i un descens polític de la Corona d'Aragó.

Els monarques varen imposar la monarquia autoritària on, primer van vèncer per les armes a la noblesa i els grans senyors eclesiàstics.

Després d'una Guerra Civil (1474-1479), a Toro 1576, Isabel te les tropes a favor i comencen les primeres negociacions, imposant la seva autoritat,van resuperar una part del patrimoni reial en mans dels senyors i van garantir a l'aristocràcia i a l'Església el seu poder i influència a canvi que se sotmetessin políticament.

Apareixen les Lleis de Toro (1505) on van generalitzar els mayorazgos que consistien en vincular les terres als títols nobiliaris; és a dir, Isabel entregava terres als nobles amb poder econòmic i per recordar que ella tenia l'autoritat completa...

Unificació i expansió territorial

Un cop unides les dues corones comencen a expandir-se per la Península Ibèrica; primerament conquereixen el Regne de Granada, que Castella, amb l'ajuda aragonesa, va tornar a obrir les hostilitats contra el regne nassarita. El gener del 1492 es dóna per acabat el Regne de l'Al·landalús. El 1515, Ferran d'Aragó (després de la mort d'Isabel) conquereix Navarra tot i que aquest territori va conservar l'autonomia i les institucions. Els Reis Catòlics van preparar també l'annexió de Portugal a la corona mitjançant una hàbil

política matrimonial.

- Política matrimonial (internacional)

Els Reis Catòlics van emprendre una intensa política matrimonial mitjançant sistemes d'aliances amb l' Imperi alemany, Anglaterra, Portugal:

Va haver enfrontaments amb França i Itàlia, principalment per la recuperació dels territoris del Rosselló i la Cerdanya, amb el Tractat de Barcelona (1493). Ferran II va permetre consolidar el domini de la Corona d'Aragó sobre Nàpols 1504. Finalment, per frenar l'avanç musulmà a la Mediterrània, els Reis Catòlics van dur a terme una política d'expansió dividit en dos àmbits:

- Mediterrània; (al nord d'Àfrica); varen conquerir: la Gomera, Orà, Bugia, Trípoli (1505) i Melilla (1497).

- Atlàntic; conquerins les illes Canàries (1496) i Amèrica (1492)

Uniformisme religiós

Es presentava un gran pluralisme religiós degut a n'això els Reis Catòlics decideixen unificar el catolicisme i introdueixen el Tribunal de la Santa Inquisició.

Les persecucions, varen començar 10 anys abans 1482, fins que al 31 de març 1492 que s'expulsen als jueus.

Aleshores, van plantejar la conquesta de Granada com una guerra contra els infidels.

Reformisme borbònic: Carles III (1759-1788)

El despotisme il·lustrat va conciliar l'absolutisme monàrquic amb l'esperit reformista de la Il·lustració. A Espanya, Carles III fou el millor representant pel fet d'assumir diverses premisses de la Il·lustració:

● La preocupació per millorar l'economia del país i el benestar dels súbdits com a mitjà per a engrandir el regne.

● La conveniencia de millorar l'organització i la racionalització de l'Estat.

● L'acceptació del rei com a <>: racionalista, intellectual, amant de les arts i les ciències i reformista en política.

La política reformista.

Hi van destacar Campomanes, el comte d'Aranda i Floridablanca, amb el suport d'un grup de brillants il·lustrats com Jovellanos, etc.

Les reformes promogudes per aquests ministres i protegides pel rei abastar totes les àrees:

● Les reformes polítiques. Nova organització del govern, creant ministeris o secretaries d'Estat i elecció dels funcionaris o ministres en base de la qualitat de la seva formació i intel·ligència. També es crea la bandera española i l'himne nacional i s'estableix el Castellà com a llengua oficial de l'Estat.

● Les reformes religioses. Els il·lustrats volgueren disminuir l'enorme poder de l'Església. S'accentua el regalisme: expulsió dels jesuïtes el 1767, supressió de tradicions religioses populars, limitació del poder de la Inquisició...

● Les reformes econòmiques. El conjunt de mesures adoptades fou molt ampli. Van crear la Loteria Nacional i el Banc Nacional de San Carlos per augmentar la recaptació. Van aplicar mesures liberals per potenciar la producció:

Lliure circulació de cereals i vins, liberalització comercial amb Amèrica.... Van promoure el desenvolupament agrícola: reducció dels privilegis de la Mesta, colonització de terres despoblades, desamortització de béns comunals...

S'imposa una política econòmica amb trets dels liberalisme, que concedia el paper principal a la iniciativa privada i buscava també la col·laboració entre la indústria i l'agricultura. El balanç d'aquestes polítiques industrials foren desiguals, per un costat millorà la quantitat i la varietat de la producció i hi hagué una implicació de l'Estat en aquest sector, però per altra banda, l'escassetat de matèries primeres i la poca demanda impedien l'avanç de les manufactures. Si bé l'expansió manufacturera es va estendre per tot Espanya, només generà dinàmiques industrialitzadores a Catalunya.

Les activitats comercials van créixer considerablement, afavorides pel creixement econòmic, per l'augment demogràfic i per la política econòmica mercantilista.

● Les reformes militars. S'establí el servei militar obligatori; es van reorganitzar l'estructura i les ordenances de l'exèrciti es van crear les diferents armes (infanteria, artilleria, etc.).

● Les reformes socials. S'intentà dignificar el treball industrial o comercial al, es va promoure el desenvolupament educatiu i científic, etc.

Es tracta d'un període on es pretén aconseguir una modernització de l'economia, de la societat i de l'organització de l'Estat, seguint les idees dels filòsofs de la il·lustració, amb l'objectiu d'assolir uns nivells elevats de justícia, benestar i progrés econòmic i cultural.