Reis Catòlics, Uniformitat i la Conquesta Catalana de Mallorca
Societat i Uniformitat Religiosa amb els Reis Catòlics
A l'època dels Reis Catòlics predominava socialment la noblesa i estava dominada per les creences religioses i el poder de l'Església. Els monarques volien imposar la seva autoritat, pacificar els seus regnes i cohesionar la població.
El Poder Monàrquic i la Cohesió Social
Per restaurar la seguretat dels camps de Castella i eliminar el bandolerisme, van crear la Santa Germandat (1476), una institució amb atribucions de policia i tribunal de justícia.
La Recerca de la Uniformitat Religiosa
Dins el desig de control a què aspirava la monarquia hi havia la uniformitat religiosa. La recerca d’aquesta uniformitat comportà l’expulsió de dos grups: els jueus i els musulmans.
Expulsió dels Jueus (1492)
Molts es convertiren al cristianisme per por a la persecució; eren els anomenats “conversos”. Però aquests eren sospitosos moltes vegades de continuar practicant la seva religió en secret, i a ells anava adreçat principalment el tribunal de la Inquisició.
L’any 1492, els Reis Catòlics van decretar l’expulsió dels jueus de tots els seus dominis. Aquesta expulsió va constituir un cop social i econòmic.
Expulsió dels Musulmans
Després de la capitulació de Granada, els musulmans hispànics estaven autoritzats a conservar la seva religió, llengua i costums. Aquest acord no es va respectar, i foren obligats a escollir entre:
- Batejar-se i abandonar la seva llengua i usos.
- Abandonar el territori.
Això afectà també els mudèjars que hi havia als regnes des de feia temps. Molts es convertiren a la força, altres es varen veure obligats a emigrar.
L'Expansió Mediterrània de la Corona d'Aragó
La conquesta de les Illes Balears fou un pas important que obrí per a la Corona d’Aragó el camí de l’expansió mediterrània.
La Conquesta de Mallorca per Jaume I (1229)
Va ser l’any 1228 quan el rei Jaume I va prendre la decisió de conquerir l’illa de Mallorca als musulmans.
Preparació i Expedició
Les Corts reunides a Barcelona l’any 1229 decidiren la conquesta de Mallorca. El mes de setembre d’aquell any, partí del port de Salou una flota de guerra.
Participants Destacats
Participaren en l’expedició:
- El bisbe de Barcelona
- El comte de Rosselló
- El comte d’Empúries
- El vescomte de Bearn
- Diversos ordres religiosos i ciutats
El Setge de Medina Mayurqa
La flota desembarcà a Santa Ponça i a partir d’aquell moment començaren els enfrontaments. La flota catalanoaragonesa s'instal·là a Portopí, començant el setge de la capital mallorquina (Medina Mayurqa), que va caure el 31 de desembre de 1229, després d’uns intents fallits de negociar.
Després de la capital, la conquesta del pla fou senzilla; no obstant això, els musulmans presentaren resistència en les zones muntanyoses. Per altra part, molts combatents cristians, havent obtingut un botí, tornaren als seus llocs d’origen.
Conquesta d'Eivissa i Formentera
El rei Jaume I va deixar la conquesta d’Eivissa i Formentera (les Pitiüses) en mans d’alguns dels nobles que havien participat a la conquesta de Mallorca:
Guillem de Montgrí, bisbe de Tarragona, obtingué del rei les Pitiüses com a feu. Amb l’ajut de l’infant Pere de Portugal i del comte del Rosselló (que al seu torn es convertiren en feudataris de Guillem de Montgrí) i un important grapat de combatents, dugueren a terme la conquesta de les Pitiüses.
La Conquesta de Menorca (1287)
Jaume I renuncià de moment a conquerir Menorca. La conquesta es va dur a terme en temps del rei Alfons III, net de Jaume I.
Alfons va donar com a pretext una possible traïció dels musulmans menorquins. L’any 1286, una flota de guerra partí de Salou cap a Menorca, desembarcant a Maó a començaments de l’any següent. El 17 de gener de 1287, Alfons III d’Aragó era ja senyor de l’illa de Menorca.
La Repoblació de les Illes Balears
Una altra qüestió era repoblar les illes amb nous habitants. El rei Jaume I atorgà a Mallorca una Carta de Franquesa (1230) en la qual s’atorgaven notables avantatges als qui vinguessin a repoblar l’illa. La major part de repobladors vingueren de Catalunya.