Relació de la filosofia amb la religió, l'art i l'economia
Filosofia i religió
Coincidències entre filosofia i religió
- Interessos similars: Comparteixen inquietuds i problemes com el sentit de l’existència, la transcendència de l’ésser humà i l’existència de Déu.
- Dimensió pràctica: Pretenen ensenyar-nos a portar una bona vida, per la qual cosa ens ofereixen preceptes o normes sobre com hem d’actuar.
Divergències entre filosofia i religió
- La filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que, sovint, comporta incertesa i dubte.
- La religió és una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es caracteritza per la creença en les veritats revelades.
La filosofia i l’art
Han mantingut una estreta relació, ja que la filosofia s’ha expressat mitjançant diferents manifestacions artístiques (literatura, pintura, escultura, mitjans audiovisuals...). D’aquesta manera, convida l’espectador a reflexionar. Molts filòsofs han utilitzat vies artístiques per expressar el seu pensament (per exemple: el teatre de Sartre o el cinema amb Origen o El cel sobre Berlín).
La filosofia i l’economia
La filosofia dona lloc a aplicacions pràctiques quan pensem en la relació que manté amb el discurs moral i polític, els estudis sociològics i els vincles que es retroalimenten amb les diverses concepcions artístiques.
L’economia és l'administració de béns; l’economia ha estat de gran interès per a certes esferes o reflexions pròpiament filosòfiques relacionades amb la filosofia aplicada.
(Exemples: avantatges i inconvenients dels diferents sistemes econòmics, anàlisi dels efectes de la globalització en la societat de consum...)
Sentit i necessitat de la filosofia
Comprovar l’heterogeneïtat de les aportacions filosòfiques al llarg de la història podria portar-nos a conclusions pessimistes sobre el seu sentit i la seva necessitat; és el que s’anomena escàndol de la filosofia.
L’escàndol de la filosofia
Són diversos els aspectes que han portat els detractors de la filosofia a parlar d’escàndol filosòfic:
- La manca d’acord en la metodologia, en els pressupòsits i en les diverses teories, que explicaria la varietat de corrents filosòfics contradictoris.
- El seu caràcter residual.
- La futilitat dels seus problemes (per a alguns pensadors, els problemes filosòfics són subtils passatemps).
- El seu hermetisme, tant per l’ús d’una terminologia molt especialitzada com pel caràcter insoluble de les qüestions de què s’ocupa.
Cosa en comú: L'actitud filosòfica neix de l’admiració i la sorpresa davant la realitat.