La Relació Humana i els Cinc Sentits: Biologia Essencial

La Relació Humana amb l'Entorn

Els éssers humans vivim en relació amb el medi i els éssers vius que ens envolten. Aquests dos elements constitueixen el nostre entorn.

A través dels processos de relació, detectem els canvis en les condicions del nostre entorn i del nostre interior, i hi responem de manera adequada per assegurar la nostra supervivència i poder-nos reproduir.

Hi distingim tres etapes:

• Captació de l'estímul per estructures o òrgans receptors.
• Transmissió i interpretació de l'estímul per part dels sistemes de coordinació, que elaboren una resposta.
• Execució de la resposta per estructures o òrgans efectors.

Captació d'Estímuls: Els Receptors Sensorials

Els receptors són estructures amb què els éssers humans captem els estímuls.

Segons la seva localització, es classifiquen en:

• Interoceptors: obtenen informació sobre les condicions internes del nostre organisme. Es troben situats en el medi intern i capten fonamentalment estímuls químics.
• Exteroceptors: ens proporcionen informació sobre el nostre entorn, per la qual cosa estan localitzats a la superfície del cos. Els òrgans dels sentits són exteroceptors.
• Propioceptors: informen de l'orientació del cos i de l'estat de moviment, i de la posició relativa de les parts del cos. Es troben al vestíbul de l'orella interna i a l'aparell locomotor.

Captació d'Estímuls: El Sentit de la Vista

La vista és el mecanisme fisiològic amb què percebem els estímuls lumínics.

L'ull és l'òrgan de la vista. Conté fotoreceptors: cèl·lules especialitzades a detectar estímuls lumínics i transformar-los en impulsos nerviosos, que són transmesos al sistema nerviós.

• Còrnia: membrana transparent que protegeix l'iris i la pupil·la i delimita un espai ple de líquid. Actua com una primera lent que ajuda a enfocar els raigs que provenen de les fonts de llum.
• Iris: membrana circular i pigmentada que envolta la pupil·la. Estructura proveïda de musculatura que es pot contraure i expandir, modificant el diàmetre de la pupil·la i regulant la quantitat de llum que penetra a l'ull.
• Pupil·la: obertura per la qual la llum penetra a l'ull.
  • Quan la il·luminació és escassa, l'iris es contrau i la pupil·la es dilata.
  • Quan la il·luminació és excessiva, l'iris s'expandeix i la pupil·la es contrau.
• Cristal·lí: lent convergent que pot canviar la seva curvatura en un procés anomenat acomodació. L'objectiu és que els raigs de llum que travessen la pupil·la convergeixin sobre la retina.
• Retina: teixit fotosensible que recobreix l'interior de l'ull. Actua com una pantalla sobre la qual es projecten els raigs de llum. Conté bastons, que detecten la intensitat lumínica i poden funcionar en baixa lluminositat, i cons, que proporcionen la visió detallada i en color.
• Nervi Òptic: transporta l'impuls nerviós generat a les cèl·lules fotosensibles de la retina cap al cervell, on els estímuls són integrats i interpretats.

Captació d'Estímuls: El Sentit de l'Oïda

L'oïda ens permet captar el so.

L'orella és l'òrgan que permet captar les ones sonores, ja que té mecanoreceptors: cèl·lules sensibles a les vibracions del medi. A l'orella interna hi trobem el sistema vestibular, que conté els propioceptors que participen en el sentit de l'equilibri.

• Orella Externa: actua com a antena receptora que intercepta les ones sonores i les dirigeix cap a l'orella mitjana.
  • Pavelló Auricular: pantalla que intercepta les ones sonores i les canalitza cap al conducte auditiu.
  • Conducte Auditiu: canal estret que connecta el pavelló amb el timpà. Les ones sonores es propaguen per aquest canal.
• Orella Mitjana: la vibració de l'aire es transfereix a un sistema format per una membrana i uns ossos molt petits.
  • Timpà: membrana elàstica que vibra quan les ones sonores que provenen del canal auditiu impacten sobre la seva superfície externa.
  • Ossos de l'orella: el timpà està connectat a una cadena de tres ossos molt petits, que vibren amb les vibracions del timpà. De fora cap endins, s'anomenen martell, enclusa i estrep. El martell està en contacte amb el timpà, i l'estrep connecta amb l'orella interna.
  • Trompa d'Eustaqui: conducte que connecta l'orella mitjana amb les fosses nasals. L'existència d'aquest canal permet regular la pressió que l'aire exerceix sobre les cares interna i externa del timpà.
• Orella Interna: les vibracions són transformades per les cèl·lules sensorials en impulsos nerviosos que es dirigeixen al cervell per ser interpretats.
  • Sistema Vestibular: no participa en la percepció del so. És l'òrgan de l'equilibri atès que allotja els propioceptors que detecten l'orientació del cos i el seu estat de moviment.
  • Còclea: allotja cèl·lules sensorials dotades de cilis. L'estrep transmet la vibració al líquid intern de la còclea i fa que vibrin els cilis d'aquestes cèl·lules, que transformen les vibracions en impulsos nerviosos.
  • Nervi Auditiu: transporta l'impuls nerviós generat a les cèl·lules ciliades de la còclea cap al cervell, on l'estímul és integrat i interpretat.

Captació d'Estímuls: El Sentit de l'Olfacte

L'olfacte és la capacitat fisiològica de detectar les substàncies dissoltes a l'aire.

Les cèl·lules receptores dels estímuls olfactius són quimioceptors que es troben a l'interior de les fosses nasals, formant part de la mucosa olfactòria.

• Nervi Olfactori: transporta els impulsos nerviosos cap al cervell, on són integrats i interpretats.
• Bulb Olfactori: recull els impulsos nerviosos que les terminacions nervioses transporten des de la mucosa olfactòria i els canalitza cap al nervi olfactori.
• Mucosa Olfactòria: mucosa que recobreix la part superior de les fosses nasals. Allotja les cèl·lules quimioceptores, que es troben connectades a diverses terminacions nervioses procedents del bulb olfactori. Les cèl·lules receptores transformen els estímuls químics en impulsos nerviosos.

Captació d'Estímuls: El Sentit del Gust

El gust permet detectar determinades substàncies dissoltes en els líquids que hi ha a la cavitat bucal.

Les cèl·lules receptores del gust són quimioceptores que es distribueixen per la superfície de la llengua en agrupacions anomenades papil·les gustatives.

• Papil·les Gustatives: petits bonys que recobreixen la superfície superior de la llengua. A les papil·les s'hi allotgen les cèl·lules gustatives i terminacions nervioses.
  • Cèl·lules Gustatives: quimioceptors que detecten la presència de substàncies dissoltes a la saliva o als líquids que s'introdueixen a la cavitat bucal, i que converteixen aquests estímuls en impulsos nerviosos, de naturalesa elèctrica.
  • Terminacions Nervioses: terminacions dels nervis sensitius que transporten la informació des de les papil·les gustatives fins al cervell. Reben l'impuls nerviós generat a les cèl·lules gustatives.

Captació d'Estímuls: El Sentit del Tacte

El tacte capta els estímuls provocats pel contacte físic amb els elements de l'entorn.

Els receptors del tacte es distribueixen per la pell. Els canvis de pressió i les vibracions són detectats per mecanoreceptors, mentre que els canvis de temperatura són detectats per termoreceptors. També existeixen els anomenats nociceptors, receptors específics del dolor.

• Terminacions Lliures: aquestes terminacions nervioses actuen com a nociceptors.
• Corpuscles de Meissner: aquests mecanoreceptors detecten canvis lleus de pressió.
• Corpuscles de Krause: aquests termoreceptors s'activen quan detecten descensos de temperatura.
• Corpuscles de Pacini: aquests mecanoreceptors detecten grans canvis de pressió.
• Corpuscles de Ruffini: aquests termoreceptors s'activen quan detecten augments de temperatura.