Relacions biològiques i estudi de les biocenosis
Relacions intraespecífiques
Les relacions de competència donen lloc a la territorialitat, que és la inclinació que té cada individu de la població a ocupar un espai determinat i defensar-lo dels altres individus de la mateixa espècie. Les relacions de cooperació donen lloc a les associacions intraespecífiques, que són les associacions familiars, colonials, gregàries i estatals.
Relacions interespecífiques
Són les relacions biòtiques que s’estableixen en una comunitat entre individus d’espècies diferents:
- Competència interespecífica.
- Depredació.
- Parasitisme.
- Comensalisme: relació que es dóna quan un organisme (comensal) es nodreix de l’aliment sobrant, de secrecions o de descamacions d’un altre organisme (hoste), sense causar-li cap efecte perjudicial ni beneficiós. És una espècie d’explotació unilateral o de parasitisme sense perjudici per a l’hoste (ex: crustacis amfípodes).
- Inquilinisme: és l’associació entre una espècie (inquilí) i una altra que li ha donat recer en el seu cos (ex: esquirol i arbre que l’acull).
- Mutualisme: associació constituïda per dos o més individus de diferents espècies (consorts) per beneficiar-se mútuament.
- Simbiosi: associació de dos o més individus de diferent espècie que es beneficien mútuament en tal grau que es fan dependents l’un de l’altre.
L’estudi de les biocenosis
Per estudiar una biocenosi cal agafar mostres representatives de tota la zona; la presa d’aquestes s’anomena mostreig. Quan la biocenosi presenta un gradient, s’utilitza el transsecte, que consisteix a fer una línia transversal als diferents pisos o horitzontal i prendre diverses mostres a distàncies prefixades.
A partir de les mostres se’n fa el processament, que consisteix a identificar a quina espècie pertany cadascun dels individus i després sumar el nombre d’individus que hi ha de cada espècie. A partir d’aquestes dades es poden deduir uns paràmetres (freqüència, dominància, abundància, densitat i diversitat) que permeten comparar les comunitats de diferents llocs o èpoques.
Els paràmetres poblacionals
Els paràmetres es divideixen en:
- Distribució en el temps: com la natalitat, la mortalitat, la migració i el tipus de creixement; l’estudi dels quals es coneix com la dinàmica de poblacions.
- Distribució en l’espai: que depèn de les relacions intraespecífiques i el tipus de dispersió de l’espècie.