Relacions Exteriors del Franquisme: De l'Aïllament al Reconeixement Internacional
Les Relacions Exteriors del Franquisme
De la Guerra Civil al Reconeixement Internacional
Des del juliol del 36, els militars sublevats van rebre ajut d'Alemanya i Itàlia. Aquest ajut, que va desafiar obertament el Pacte de No Intervenció, va ser decisiu per a la victòria de Franco.
L'Alineament amb l'Eix i la Segona Guerra Mundial
Amb la Segona Guerra Mundial, que comença el setembre del 39, Espanya s'alinea amb l'Eix, però no entra a la guerra. Després de l'entrevista d'Hendaia entre Franco i Hitler, la participació espanyola es fixa en el suport logístic i en la Divisió Blava, un grup de voluntaris que opera enquadrat en l'exèrcit alemany, al front de Rússia.
Un tema a debatre és la raó de la posició espanyola durant aquest període.
El Gir Diplomàtic i el Distanciament del Nazisme
Quan es confirma la retirada alemanya a l'Est, el règim procedeix a una correcció: substitueix el pronazi Serrano Súñer al front de la diplomàcia, i elabora un discurs de distanciament del nazisme, subratllant el catolicisme militant del règim espanyol, i presentant l'actitud durant la guerra com una coincidència tàctica enfront del comunisme. Així mateix, suavitza les formes rituals del règim.
L'Aïllament Internacional Post-Guerra
Així, en acabar la guerra, els aliats no intervenen contra Franco, malgrat que l'oposició fa un gran esforç per mostrar-se viva, amb l'activitat dels maquis. Franco connecta amb els sectors que volen seguir la guerra, ara contra l'URSS, però no pot evitar la condemna de l'ONU i la retirada d'ambaixadors.
L'aïllament només és trencat per Portugal, el Vaticà i Argentina, i congela també els intercanvis comercials (encara que arribarà petroli nord-americà amb la tolerància del seu govern). L'aïllament diplomàtic és ocasió d'actes i campanyes d'afirmació nacionalista.
La Ruptura de l'Aïllament: Concordat i Pactes de Madrid
El 1952, el Vaticà va organitzar el Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona, que va ajudar a trencar l'aïllament. El 1953 es va signar el Concordat amb la Santa Seu, i poc després el Pacte de Madrid amb els EUA, que preveia acords de defensa, assistència tècnica i ajut econòmic.
Espanya cedia una sèrie de bases militars i els EUA cedien material militar de segona mà i obrien l'aixeta a cert ajut econòmic.
Normalització i Relacions amb el Bloc Occidental
Després d'això, les relacions internacionals amb els països occidentals van anar normalitzant-se en poc temps, excepte amb Mèxic. La relació amb l'URSS i els països del bloc de l'Est van mantenir-se en suspens durant tot el franquisme, excepte en el cas de Cuba.
Espanya va ser admesa a l'ONU el 1955, Eisenhower va visitar Espanya el 1959 i a aquestes altures ja es negociava un tracte preferencial amb els funcionaris del Mercat Comú Europeu. Mentre va durar el franquisme, no va ser considerada possible l'adhesió.